Biblioteca nacional






Vista de la Biblioteca Nacional de Catalunya,[1] a Barcelona.


Una biblioteca nacional és la institució on es diposita, recull, preserva i difon el patrimoni bibliogràfic (llibres, diaris, revistes, fulletons, enregistraments, etc.) d'un país. A diferència d'una biblioteca pública, aquesta està integrada per col·leccions úniques i històriques d'accés restringit al públic en general. Conté, per exemple, primeres edicions d'obres històriques. A diferència d'un Arxiu Nacional, no guarda els documents administratius, legals o col·leccions d'institucions públiques o particulars.


Com a custodi del patrimoni d'una nació, en la majoria dels casos per llei, certa quantitat d'exemplars de les obres impreses o produïdes a altres suports al país s'han de dipositar a la biblioteca nacional. Aquesta mesura, coneguda com a dipòsit legal, també serveix per registrar i constatar els drets d'autor. El dipòsit legal es va establir per primer cop a França el 1537[2] amb l'objectiu d'omplir les biblioteques reials, que més endavant esdevindrien biblioteques nacionals. Els fons de les Biblioteques nacionals també poden provenir de donacions de col·leccions privades.


Les biblioteques nacionals estan obligades a preservar i conservar el patrimoni bibliogràfic del país, per la qual cosa han de mantenir unes condicions òptimes de conservació, on s'inclouen les condicions ambientals (temperatura, ventilació, humitat, il·luminació...) i les condicions de seguretat (vigilància, accés restringit, sistemes contra-incendis...)


En el cas d'Amèrica i Espanya les seves respectives biblioteques nacionals es troben agrupades en l'Associació d'Estats Iberoamericans per al desenvolupament de les Biblioteques Nacionals d'Iberoamèrica (ABINIA, 1989).


The European Library (La Biblioteca Europea) és l'estament destinat a integrar les existències de les biblioteques nacionals europees.



Vegeu també


  • Arxiu Nacional de Catalunya (ANC)


Referències





  1. ↑ ATI. «Catalogació / Professionals / Inici - Biblioteca Nacional de Catalunya». [Consulta: 4 maig 2018].


  2. ↑ «The missions of the BnF» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2018].




Enllaços externs




  • IFLA - National Libraries Section (anglès)

  • Llistat de Biblioteques i Arxius de la pàgina oficial del Ministeri de Cultura d'Espanya









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more