Ngtjyty

Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952

Cerimònia d'obertura	19 de juliol de 1952
Inaugurats per	Juho Kusti Paasikivi
Cerimònia de clausura	3 d'agost de 1952
Comitès participants	69
Atletes participants	4.955
Homes	4.436
Dones	519
Esdeveniments	149 de 17 esports
Jurament Olímpic dels atletes	Heikki Savolainen
Jurament Olímpic dels jutges	--
Flama Olímpica	Paavo Nurmi i Hannes Kolehmainen
Estadi Olímpic	Estadi Olímpic de Hèlsinki
← Jocs Olímpics d'estiu de 1948 Jocs Olímpics d'estiu de 1956 →

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1952, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Hèlsinki (Finlàndia) entre el 19 de juliol i el 3 d'agost de 1952. En aquests Jocs hi van participar 4.955 esportistes (4.436 homes i 519 dones) de 69 comitès nacionals competint en 17 esports i 149 especialitats.

Antecedents

L'any 1937 a conseqüència de la Segona Guerra Sinojaponesa es decidí canviar la seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1940, passant de la primera designació de Tòquio (Japó) a Hèlsinki (Finlàndia). L'esclat de la Segona Guerra Mundial a Europa comportà finalment la cancel·lació dels Jocs d'aquell any.

Posteriorment en la 40a Sessió del Comitè Internacional Olímpic realitzada el 21 de juny de 1947 a Estocolm (Suècia) s'escollí la ciutat de Hèlsinki com a seu organitzadora dels Jocs Olímpics d'estiu de 1952 per davant de les ciutats de:^[1]

Votacions 1952
Ciutat	Comitè Olímpic	Ronda 1	Ronda 2
Hèlsinki	Finlàndia	14	15
Los Angeles (Califòrnia)	United States	4	5
Minneapolis-Saint Paul (Minnesota)	United States	4	5
Amsterdam	Països Baixos	3	3
Detroit (Michigan)	United States	2	-
Chicago (Illinois)	United States	1	-
Filadèlfia (Pennsilvània)	United States	-	-
Atenes	Grècia	-	-
Lausana	Suïssa	-	-
Estocolm	Suècia	-	-

Comitès participants

Països participants en els Jocs Olímpics de 1952. Les nacions sombrejades de color blau participaren per primera vegada en aquests jocs.

Participaren un total de 69 comitès nacionals diferents en aquests Jocs, fent-ho per primera vegada un total de 12 nacions: Antilles Neerlandeses, Bahames, Costa d'Or (actualment Ghana), Guatemala, Hong Kong, Indonèsia, Israel, Nigèria, Tailàndia, Unió Soviètica i Vietnam.

La República Federal Alemanya i el Japó retornaren a la competició després de la seva prohibició de participar en els anteriors Jocs com a conseqüència de la seva implicació en la Segona Guerra Mundial. En aquesta edició l'equip alemany, tot i presentar-se sota bandera conjunta, només participà amb atletes de la República Federal Alemanya, ja que la República Democràtica Alemanya refusà presentar un equip conjunt. Així mateix, en aquests Jocs, els atltes del Protectorat del Saar pogueren competir de forma separada dels altres.

Retornaren a la competició els comitès de Bulgària, Islàndia, Romania i Veneçuela. Deixaren de participar Colòmbia, Corea (si bé participà per primera vegada Corea del Sud), Iraq, Malta, Síria i la República de la Xina (si bé participà per primera vegada l'equip de la República Popular de la Xina).

Esports disputats

En aquests Jocs Olímpics es diputaren 149 proves de 17 esports diferents:

	'Esports als Jocs Olímpics de Hèlsinki'
Atletisme | Bàsquet | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Hoquei sobre herba | Lluita | Natació | Pentatló modern | Piragüisme | Rem | Salts | Tir | Vela | Waterpolo demostració: Beisbol | Handbol

Seus

Cerimònia inaugural a l'Estadi Olímpic.

Imatge de la competició de bàsquet.

Imatge de la competició de vela.

L'atleta Paavo Nurmi encenent la flama olímpica.

• 
  Espoo - Esgrima


• 
  Estadi de natació - Natació, salts i waterpolo


• 
  Estadi Olímpic - Atletisme, hípica (salts) i futbol (final)


• 
  Estadi Sonera - Futbol


• 
  Hämeenlinna - Pentatló modern


• 
  Harmaja - Vela


• 
  Huopalahti - Tir (pistola de mà)


• 
  Käpylä - Ciclisme (carretera)


• 
  Kotka - Futbol


• 
  Laakso - Hípica (concurse complet)


• 
  Lahti - Futbol


• 
  Liuskasaari - Vela


• 
  Centre de Tir - Tir (pistola i rifle)


• 
  Maunula - ciclisme (carretera)


• 
  Meilahti - Rem


• 
  Messuhalli - Bàsquet (final), boxa, gimnàstica, halterofília i lluita


• 
  Palau de tennis - Bàsquet


• 
  Pakila - Ciclisme (carretera)


• 
  Ruskeasuo - Hípica (concurs complet i doma)


• 
  Taivallahti - Piragüisme


• 
  Tali - Hípica (concurs complet)


• 
  Tampere - Futbol


• 
  Turku - Futbol


• 
  Velodrome - Ciclisme (pista) i hoquei sobre herba

Fets destacats

• Aquesta fou la primera ocasió en la qual participà una de les seleccions mundials més potents, la Unió Soviètica (URSS). La primera medalla d'or fou guanyada per Nina Romashkova en el llançament de disc femení i l'equip femení de gimnàstica aconseguí la primera de les seves vuit medalles d'or consecutives.


• 
  Israel va fer el seu debut en els Jocs Olímpics. L'estat jueu no va participar en els Jocs de Londres de 1948 a conseqüència de la seva participació en la Guerra araboisraeliana de 1948. Anteriorment l'equip del Mandat Britànic de Palestina refusà participar en els Jocs Olímpics d'estiu de 1936 en oposició al règim nazi del Tercer Reich.


• La República de la Xina (Xina Taipei/Taiwan) es va retirar dels Jocs el 20 de juliol en protesta per permetre la participació de la República Popular de la Xina.


• 
  Hongria, un país de 9 milions d'habitants en aquell moment, va guanyar 42 medalles en aquests jocs, aconseguint la tercera posició en el medaller just per darrere dels Estats Units d'Amèrica i la Unió Soviètica.


• En aquesta edició es permeté en les proves disputades en hípica la participació de genets no militars, així com la presència per primera vegada de dones. La danesa Lis Härtel es convertí en la primera dona a guanyar una medalla en aquest esport.


• El txcoslovac Emil Zátopek es va convertir en el gran heroi dels Jocs en guanyar tres medalles d'or en les proves de 5.000 i 10.000 metres llisos, això com en la marató, prova en la qual no havia competit mai.


• La selecció índia d'hoquei sobre herba aconseguí el seu cinquè títol olímpic consecutiu.


• El nord-americà Bob Mathias es convertí en el primer atleta a aconseguir retenir el títol olímpic del decatló.

Medaller

Article principal: Medaller dels Jocs Olímpics d'estiu de 1952

Segell commemoratiu dels Jocs.

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1952. País amfitrió ressaltat.

Jocs Olímpics d'estiu 1952
Posició	País				Total
1	Estats Units	40	19	17	76
2	Unió Soviètica	22	30	19	71
3	Hongria	16	10	16	42
4	Suècia	12	13	10	35
5	Itàlia	8	9	4	21
6	Txecoslovàquia	7	3	3	13
7	França	6	6	6	18
8	Finlàndia	6	3	13	22
9	Austràlia	6	2	3	11
10	Noruega	3	2	0	5

Medallistes més guardonats

Categoria masculina

Nom	CON	Disciplina				Total
Víktor Txukarin	Unió Soviètica	Gimnàstica	4	2	0	6
Edoardo Mangiarotti	Itàlia	Esgrima	2	2	0	4
Grant Shaginyan	Unió Soviètica	Gimnàstica	2	2	0	4
Josef Stalder	Suïssa	Gimnàstica	0	2	2	4
Emil Zátopek	Txecoslovàquia	Atletisme	3	0	0	3
Ford Konno	Estats Units	Natació	2	1	0	3
Herb McKenley	Jamaica	Atletisme	1	2	0	3

Categoria femenina

Nom	CON	Disciplina				Total
Maria Gorokhóvskaia	Unió Soviètica	Gimnàstica	2	5	0	7
Margit Korondi	Hongria	Gimnàstica	1	1	4	6
Nina Botxarova	Unió Soviètica	Gimnàstica	2	2	0	4
Ágnes Keleti	Hongria	Gimnàstica	1	1	2	4
Iekaterina Kalintxuk	Unió Soviètica	Gimnàstica	2	1	0	3
Éva Novák	Hongria	Natació	1	2	0	3
Galina Minaicheva	Unió Soviètica	Gimnàstica	1	1	1	3

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocs Olímpics d'estiu de 1952

• Comitè Olímpic Internacional


• Jocs Olímpics

Notes

Enllaços externs

• 
  (anglès)/(francès) www.olympic.org - Helsinki 1952
  


• 
  (anglès) www.sports-reference.com - Hèlsinki 1952