Ngtjyty

Església Ortodoxa Russa

Dades bàsiques
Tipus entitat	Església Ortodoxa, església nacional i patriarcat
Religió	cristianisme ortodox
Idioma oficial	eslau eclesiàstic
Història
Fundació	15 desembre 1448
Fundadors	Andreu apòstol, Foci, Patriarch Nicholas II of Constantinople i Vladímir I de Kíev
Membre de	Consell Mundial d'Esglésies
Organització i govern
Seu central	Monestir de Danilov 55° 42′ 40″ N, 37° 37′ 45″ E / 55.7111°N,37.6292°E / 55.7111; 37.6292
Format per	Chinese Orthodox Church Latvian Orthodox Church Moldovan Orthodox Church Església Ortodoxa Russa a l'Exili Església Ortodoxa Ucraïnesa - Patriarcat de Moscou Estonian Orthodox Church of Moscow Patriarchate Orthodox Church in Japan Diocese of Berlin and Germany (Russian Orthodox Church) Q4097461 Hungarian Orfóthodox Diocese Q599692 Q4130824 Q3592956 Russian Orthodox Diocese of Sourozh Q4068802 Belarusian Orthodox Church
Esdeveniments	Reforma de Nikon i Moscow–Constantinople schism
Web	Lloc web oficial
Mapa ubicació seu principal

L'Església ortodoxa russa (en rus: Русская Православная церковь Rússkaia Pravoslàvnaia tsérkov) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa, sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou.

Història

Orígens

L'any 988, el príncep Vladímir I de Kíev adoptà oficialment el cristianisme de l'Imperi bizantí com la religió estatal de Russia, el primer imperi eslau oriental. És per això que aquesta data ha estat considerada l'aniversari oficial de la fundació de l'Església ortodoxa russa, i el motiu pel qual localitza la seva successió apostòlica a través del patriarcat de Constantinoble. Tot i així, també es considera fundador de l'Església l'apòstol Andreu, perquè va predir 400 anys abans, a la ubicació de l'actual Kíev, la fundació d'una important ciutat cristiana, durant els seus viatges a les colònies gregues i a les terres dels escites.

Sant Sergi i la reforma monàstica

Arran de les tribulacions per la invasió dels mongols, l'Església russa va ser fonamental en la supervivència i la vida de l'estat rus. Tot i els assassinats per motius polítics de Miquel de Txernígov i Miquel de Tver, els mongols eren generalment tolerants i, fins i tot, concediren a l'Església exempció tributària. Figures com Sergi de Ràdonej i el metropolità Alexis ajudaren el país a suportar els anys d'opressió dels tàtars.

La reforma monàstica de sant Sergi, que va culminar en la fundació del monestir de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi, prop de Moscou, va ser un dels esdeveniments decisius de la història de la Rússia medieval. El monestir va esdevenir l'escenari d'un esclat artístic sense precedents, amb un sentit transcendent i espiritual, com l'obra d'Andrei Rublev, entre d'altres. Els seguidors de Sergi fundaren quatre-cents monestirs, ampliant així l'abast geogràfic de la seva influència i autoritat.

El ressorgiment espiritual de finals del segle XIV, associat amb el nom de sant Sergi, el missioner Esteve de Perm i l'escriptor Epifani el Savi, van contribuir a la consolidació de la nació russa. L'historiador Lev Gumiliov ha observat per exemplifica-ho, que havent rebut la benedicció de sant Sergi, els suzdalians, vladimirians, rostovians i pskovians van anar a la Batalla Kulikov com a representants dels seus principats, però després de la victòria van tornar com a russos, tot i que vivien en ciutats diferents".^[1]

Autocefàlia

Al concili de Florència (1439), els catòlics romans i ortodoxos orientals líders de l'Església van acordar els termes de la reunificació de les dues branques de la cristiandat. El rus Basili II, príncep de Moscou, però, va rebutjar les concessions a l'Església catòlica i va prohibir la proclamació dels actes del consell, a Rússia, el 1452, després d'una breu reunió d'Est-Oest. Metropolitana Isidor va ser en el mateix any expulsat de la seva posició com un apòstata.

Després de rebutjar l'intent d'unió amb el catolicisme romà d'Isididor de Kíev, el 1439 al concili de Florència, es produí un trencament amb Constantinoble, que culminà el 1448 amb la proclamació de Jonàs de Razan com a metropolità de Kíev i de tota Rússia. L'autocefàlia russa, que de vegades s'ha descrit com la tercera Roma, no va ser confirmada com a patriarcal per Constantinoble fins al 1589, quan Jeremies II formalitzà el metropolità Job com a primer patriarca de Moscou i de tota Rússia.

Reforma de Nikon i cisma intern

Amb l'arribada del patriarca Nikon, el 1654, va ser convocat un Sobor (1965), amb la finalitat de restablir la coherència entre les pràctiques litúrgiques de l'Església grega i russa. L'aprovació de les reformes va anar acompanyada d'una major subordinació de l'Església a l'estat. Un considerable sector de l'Església rebutjà les reformes, en un moviment conegut com a Raskol (del rus: раскол, 'cisma'), escissió que originà l'Església dels Vells Creients.

Vegeu també

• 
  Diòcesi de Tiraspol-Dubăsari.


• 
  Monestir d'Optina.

Referències

Fonts

• Entrada Església Russa, L'Enciclopèdia, 2009, Gran Enciclopèdia Catalana.


• Masoliver, Alexandre. Història del monaquisme cristià: El monaquisme oriental, L'Abadia de Montserrat, 1981, ISBN 84-7202-398-2, 9788472023987.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església Ortodoxa Russa

• 
  (rus)(anglès) Web oficial.