Càncer de mama
 Mamografia que mostra un càncer de mama (indicat amb la fletxa) | |
| Tipus | càncer toràcic i malaltia de la mama |
|---|---|
| Especialitat | oncologia |
| Localització | pits |
| Medicació | ethinylestradiol  , fluoxymesterone , Vinblastine , capecitabine , dexrazoxane , idarubicin , metotrexat, Carboplatin , paclitaxel, mitoxantrona, vinorelbine , Trastuzumab , anastrozole , toremifene , letrozole , exemestane , epirubicin , docetaxel , tamoxifen , dietilestilbestrol, irinotecan , cisplatí, estradiol, ciclofosfamida, chlorambucil , methyltestosterone , melphalan , Sargramostim , leuprolide , Fulvestrant , doxorrubicina, ifosfamide , testolactone , fluorouracil , aminoglutethimide , megestrol , goserelin acetate , nandrolona, neratinib , tamoxifen , vinorelbine i eribulin |
| Associació genètica | MAP3K1 , FGFR2 , TOX3 , MDM4 , TERT , PLCG2 , ZNF365 , PEX14 , EBF1 , MRTFA , DIRC3 , TGFBR2 , TET2 , ADAM29 , TCF7L2 , CCDC88C , CDYL2 , SLC4A7 , ZMIZ1 , PDE4D , CHST9 , NTN1 , SYT6 , PBX1 , SIAH2 , ERBB4 , ESR1 , LRMDA , ROPN1L , ZNF577 , COL1A1 , ABCC4 , GRIK1 i FBN1 |
| Classificació | |
| CIM-10 | C50 |
| CIM-9 | 174-175,V10.3 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 114480 |
| DiseasesDB | 1598 |
| MedlinePlus | 000913 |
| eMedicine | med/2808 med/3287 radio/115 plastic/521 |
| Patient UK | breast-cancer-pro |
| MeSH | D001943 |
UMLS CUI | C0006142 |
| DOID | DOID:1612 |
 | |
El càncer de mama és un càncer que s'inicia a les cèl·lules del pit en dones i, més rarament tot i que també, en homes. A nivell mundial, el càncer de mama és el segon tipus de càncer més freqüent després del càncer de pulmó (10,4% del total de la incidència de càncer, comptats ambdós sexes)[1] i la cinquena causa més comuna de mort per càncer.[2] El 2004, el càncer de mama va causar 519.000 morts a tot el món (7% de les morts per càncer, gairebé l'1% de totes les defuncions).[2] El càncer de mama és aproximadament 100 vegades més freqüent en les dones que en els homes, però les taxes de supervivència són iguals en ambdós sexes.[3][4][5]
Contingut
1 Classificació
1.1 Classificació cel·lular del càncer de mama
1.2 Grau del tumor
1.3 Estat d'expressió proteica i gènica
1.4 Estadi del tumor
2 Signes i símptomes
3 Epidemiologia i etiologia
3.1 Estats Units
3.1.1 Diferències racials en el diagnòstic i tractament
3.2 Regne Unit
4 Prevenció
4.1 Cribratge
5 Metàstasi
6 Història
7 La vida diària
8 Referències culturals
9 Referències
10 Bibliografia
11 Enllaços externs
Classificació
Els càncers de mama es descriuen com a mínim mitjançant quatre sistemes o grups de classificació diferents, cadascun dels quals es basa en diferents criteris i servint a diferents propòsits:
Classificació cel·lular del càncer de mama
La següent és una llista de classificacions histològiques del càncer de mama.[6] El càncer ductal infiltrant o invasiu és el tipus histològic més freqüent de càncer de mama que es presenta i abasta entre 70 i 80% de tots els casos.
- Carcinoma, SAI (sense altra especificació).
- Ductal
- Intraductal (in situ)
- Invasiu amb component predominant intraductal
- Invasiu, SAI
- Comedo
- Inflamatori
- Medul·lar amb infiltració limfocítica
- Mucinós (col·loide)
- Papil·lar
- Escirrós
- Tubular
- Lobel·lar
- In situ
- Invasiu amb component predominant in situ
- Invasiu[7]
- Mugró
- Malaltia de Paget, SAI
- Malaltia de Paget amb carcinoma intraductal
- Malaltia de Paget amb carcinoma ductal invasiu
- Altre
- Carcinoma indiferenciat
Els següents són subtipus de tumors que es presenten a la mama, però que no es consideren càncers típics de mama:
- Tumor fil·loide.[8]
- Angiosarcoma
- Limfoma primari
Grau del tumor
El grau histològic d'un tumor és determinat per un patòleg a través de l'observació sota el microscopi. Un tumor ben diferenciat (baix grau) s'assembla als teixits normals. Un tumor pobrament diferenciat (alt grau) es compon de cèl·lules desorganitzades i, per tant, no s'assembla als teixits normals. Els tumors moderadament diferenciats (grau mitjà) són en un punt intermedi.
Estat d'expressió proteica i gènica
Els càncers de mama es poden sotmeten a proves per a l'expressió, o efecte detectable, dels receptors d'estrogen (ER), receptor de progesterona (PR) i proteïnes HER2/neu. Aquestes proves se solen fer per immunohistoquímica i es presenten en un informe del patòleg. El perfil d'expressió d'un determinat tumor ajuda a predir el seu pronòstic i ajuda a l'oncòleg a triar el tractament més adequat.
Estadi del tumor
El règim actualment acceptat per qualificar l'estadi del càncer de mama és la classificació TNM. Aquesta considera que el tumor per si mateix, si s'ha propagat als nodes dels ganglis limfàtics, i si hi ha metàstasi a llocs diferents de la mama i els ganglis limfàtics.
Aquest sistema d'estadificació de l'American Joint Committee on Cancer (AJCC) proporciona una estratègia per agrupar les pacients segons el pronòstic. Les decisions terapèutiques es formulen, en part, d'acord amb categories de estadificació però, principalment, d'acord amb la mida del tumor, l'estat dels ganglis limfàtics, els índexs dels receptors d'estrogen i progesterona en el teixit tumoral, l'estat del receptor del factor de creixement epidèrmic humà 2 (HER2/neu), l'estat menopàusic i la salut general de la pacient.
Tumor primari (T) | |
| TX | No es pot avaluar el tumor primari |
| T0 | No hi ha prova de tumor primari |
| Tis | Carcinoma in situ |
| Tis (CDIS) | Carcinoma in situ Tipus ductal |
| Tis (CLIS) | Carcinoma in situ Tipus lobelar |
| Tis (Paget) | Malaltia de Paget del mugró que NO està relacionada amb el carcinoma invasiu o carcinoma in situ (CDIS o CLIS) en el parènquima mamari subjacent. Els carcinomes del parènquima mamari relacionats amb la malaltia de Paget es classifiquen en base de la mida i les característiques de la malaltia parenquimal, encara que la presència de la malaltia de Paget encara s'hauria d'assenyalar. |
| T1 | El tumor mesura ≤20 mm en la seva major dimensió |
| T1mi | El tumor mesura ≤1 mm en la seva major dimensió |
| T1a | El tumor mesura >1 mm però ≤5 mm en la seva major dimensió |
| T1b | El tumor mesura >5 mm però ≤10 mm en la seva major dimensió |
| T1c | El tumor mesura >10 mm però ≤20 mm en la seva major dimensió |
| T2 | El tumor mesura >20 mm però ≤50 mm en la seva major dimensió |
| T3 | El tumor mesura >50 mm en la seva major dimensió |
| T4 | El tumor és de qualsevol mida amb extensió directa a la paret pectoral o la pell |
| T4a | Extensió a la paret toràcica que no només inclou adherència o invasió als músculs pectorals |
| T4b | Ulceració o nòduls satèl·lits ipsilaterals o edema (incloent la pell de taronja) |
| T4C | Tots dos, T4a i T4b |
| T4D | Carcinoma inflamatori |
Ganglis limfàtics regionals (N) | |
| NX | No es pot avaluar el gangli limfàtic regional (p.ex., es va extirpar prèviament) |
| N0 | No hi ha metàstasi regional als ganglis limfàtics |
| N1 | Metàstasi en grau ipsilateral movible I, II gangli limfàtic axil·lar o axil·lars |
| N2 | Metàstasi en grau ipsilateral I, II ganglis limfàtics axil·lars que estan clínicament durs |
| N2a | Metàstasi ipsilateral en grau I, II a ganglis limfàtics axil·lars fixos els uns als altres |
| N2b | Metàstasi només en ganglis mamaris interns ipsilaterals detectats clínicament |
| N3 | Metàstasi en gangli limfàtic infraclavicular ipsilateral (grau III axil·lar) |
| N3a | Metàstasi en gangli limfàtic infraclavicular ipsilateral |
| N3b | Metàstasi en gangli limfàtic mamari intern ipsilateral i gangli limfàtic axil·lar |
| N3c | Metàstasi en gangli limfàtic ipsilateral supraclavicular |
Metàstasi a distància (M) | |
| M0 | No hi ha prova clínica o radiogràfica de metàstasi a distància |
| cM0 (i +) | No hi ha prova clínica o radiogràfica de metàstasi a distància, però sí detecció de dipòsits de cèl·lules tumorals moleculars o microscòpiques a la sang circulant, medul·la òssia o altres teixits ganglionars no regionals, que tenen ≤0,2 mm en pacients sense signes o símptomes de metàstasi. |
| M1 | Hi ha metàstasi a distància segons el determinen mitjans clínics o radiogràfics clàssics o es comprova per mitjans histològics que té >0,2 mm |
El càncer de mama és generalment, encara que no sempre, classificat principalment pel seu aspecte histològic. Es defineixen rares variants sobre la base de les conclusions de l'examen físic. Per exemple, el càncer de mama inflamatori (IBC, inflammatory breast cancer), una forma de carcinoma ductal o maligne del càncer en els conductes, es distingeix d'altres carcinomes de la inflamació aparença del si afectat.[9]
Signes i símptomes
El primer símptoma, signe subjectiu, de càncer de mama sol ser un bony que se sent diferent al teixit mamari que l'envolta. Segons "El Manual Merck", més del 80% de casos de càncer de mama es descobreixen quan la dona sent un bony.[10] Segons la Societat Americana del Càncer (American Cancer Society), el primer signe mèdic, objectiu o indidor de càncer de mama detectat per un metge, és descobert per la mamografia.[11] Els bonys que es troben en els ganglis limfàtics situats a les aixelles[10] poden indicar càncer de mama.
Altres indicis de càncer de mama que no siguin un bony poden incloure canvis en la mida o la forma de mama, enfonsament de la pell, inversió del mugró o descàrrega espontània del mugró. El dolor és una eina poc fiable per a determinar la presència o absència de càncer de mama, però pot ser indicatiu d'altres qüestions de salut com la mastodínia.[11][10][12]
Quan les cèl·lules del càncer de mama envaeixen els vasos limfàtics menors de la pell de la mama; la seva presentació pot confondre's amb la inflamació de la pell i, per tant, es coneix com a càncer de mama inflamatori (IBC, inflammatory breast cancer). Els símptomes del càncer de mama inflamatori inclouen dolor, inflamació, enrogiment i calor a tota la mama, així com una textura de "pell de taronja" per a la pell anomenat peau d'orange.[10]
Un altre símptoma conegut del complex de càncer de mama és la malaltia de Paget de la mama. Aquesta síndrome es presenta com canvis èczematoides en la pell com enrogiment lleu i descamació de la pell del mugró. Com avenços de Paget, els símptomes poden incloure formigueig, picor, augment de la sensibilitat, ardor i dolor. També hi pot haver descàrrega del mugró. Aproximadament la meitat de les dones amb diagnòstic de Paget també tenen un bony a la mama.[13]
Ocasionalment, el càncer de mama es presenta com una malaltia metastàtica, és a dir, que el càncer es propaga més enllà de l'òrgan original. El càncer de mama metastàtic causa símptomes en funció de la localització de les metàstasis. Els llocs comuns de metàstasis són els ossos, el fetge, el pulmó i el cervell. La pèrdua de pes injustificada a vegades pot anunciar un càncer de mama ocult, així com símptomes de febre o calfreds. Els dolors d'ossis o articulars a vegades poden ser manifestacions de càncer de mama metastàtic, com la icterícia o símptomes neurològics. Aquests símptomes són inespecífics, cosa que significa que també poden ser manifestacions de moltes altres malalties.[14]
La majoria dels símptomes del trastorn de mama no condueixen al càncer de mama. Les malalties benignes de mama com la mastitis i el fibroadenoma de mama són les causes més comunes dels símptomes de trastorn de mama. L'aparició d'un nou símptoma ha de ser pres seriosament pels pacients i els seus metges, degut a la possibilitat d'un càncer de mama subjacent a gairebé qualsevol edat.[15]
Epidemiologia i etiologia
Els factors de risc epidemiològic per a una malaltia poden proporcionar pistes importants quant a l'etiologia, o causa, d'una malaltia.
El primer estudi de casos i controls sobre l'epidemiologia del càncer de mama fou dut a terme per Janet Lane-Claypon, que publicà un estudi comparatiu el 1926 de 500 casos de càncer de mama i 500 pacients de control dels mateixos antecedents i l'estil de vida per al Ministeri Britànic de Salut.[16][17]
Avui en dia, el càncer de mama, igual que altres formes de càncer, es considera el resultat final de múltiples factors ambientals i hereditaris. Alguns d'aquests factors inclouen:
Lesions de l'ADN, com les mutacions genètiques. Les mutacions que poden donar lloc a càncer de mama han estat experimentalment vinculades a l'exposició a estrogens.[18]
Fracàs de la vigilància immunològica, una teoria en la qual el sistema immunològic elimina les cèl·lules malignes en tota la seva vida.[19]
- Una senyalització anormal dels factors de creixement en la interacció entre les cèl·lules de l'estroma i cèl·lules epitelials poden facilitar el creixement de les cèl·lules malignes.
Defectes hereditaris en els gens de reparació de l'ADN, com ara BRCA1, BRCA2[20]
i p53. Les poblacions en països subdesenvolupats tenen menys taxes d'incidència que en els països desenvolupats. Un estudi estimava que el 95% del càncer de mama heretable es pot atribuir a un dels dos gens, BRCA1 i BRCA2 (de l'anglès Breast Cancer). Els càncers de mama hereditaris poden adoptar la forma d'un càncer de mama hereditari "lloc específic", que afecten només el pit o càncers de mama o càncer de pit-ovari i altres síndromes. El càncer de mama pot ser heretat tant de dones com d'homes de la família (no és herència lligada al sexe ni d'herència mitocondrial, ja que els gens implicats es troben en cromosomes autosòmics).[21]
Encara que s'han identificat molts factors de risc epidemiològics, la causa de qualsevol persona pugui desenvolupar un càncer de mama sovint és desconeguda. En altres paraules, la recerca epidemiològica informa els patrons d'incidència de càncer de mama a través de certes poblacions, però no en un determinat individu. La incidència del càncer de mama varia entre els diferents grups racials i ètnics. Els principals factors de risc que han estat identificats sexe,[22] edat,[23] edat, hormones,[24] una dieta alta en greixos,[25] d'alcohol,[26] l'obesitat i les[27] i factors ambientals com l'ús del tabac, la radiació.[20][28]
L'etiologia no és coneguda en el 95% dels casos de càncer de mama, mentre que aproximadament el 5% dels nous càncers de mama són atribuïbles a síndromes hereditaris.[29] En particular, els portadors dels gens de susceptibilitat al càncer de mama, BRCA1 i BRCA2, tenen entre el 30 i el 40% d'increment del risc de patir càncer d'ovari i de mama, depenent de què part de la proteïna es produeix la mutació.[30]
A través de la seqüenciació de 560 genomes de pacients amb càncer de mama, es van identificar cinc nous gens cancerigens (MED23, FOXP1, MLLT4, XBP1 y ZFP36L1) pels quals l'evidència era prèviament nul·la o equívoca, o pels quals les mutacions indiquen que el gen actua en el càncer de mama d'una manera recessiva en lloc de dominant.[31]
En tot el món, el càncer de mama és, de molt, el càncer més comú entre les dones, amb una taxa d'incidència de més del doble que el de càncer colorectal i de coll d'úter i al voltant de tres vegades més gran que la de càncer de pulmó. No obstant això la mortalitat per càncer de mama a tot el món està a només 25% més gran que el de càncer de pulmó en les dones.[1] El 2004, el càncer de mama va causar 519.000 morts a tot el món (el 7% de les morts atribuïdes al càncer i gairebé l'1% de totes les defuncions).[2] El nombre de casos en tot el món ha augmentat considerablement des de la dècada de 1970, un fenomen en part responsable de l'estil de vida modern en el món occidental.[32][33]
L'edat és un factor de risc important. El 2012, tan sols el 0,9% de les defuncions per càncer de mama als Estats Units es produïren en persones de menys de 35 anys, mentre que el 58,54% es produïren en individus de 65 anys o més.[34]
La incidència del càncer de mama varia enormement arreu del món, essent menor en els països menys desenvolupats i major en els països més desenvolupats. A les dotze regions del món definides per l'OMS, l'anual les taxes d'incidència estandarditzades per edat per 100.000 dones i any són les següents: a Àsia oriental, 18; Sud de l'Àsia central, 22; l'Àfrica subsahariana, 22; sud-est asiàtic, 26; i Nord d'Àfrica Occidental Àsia, 28; Amèrica del Sud i Central, 42; Europa Oriental, 49; al sud d'Europa, 56; al nord d'Europa, 73; Oceania, 74; Europa Occidental, 78; i a Amèrica del Nord, 90.[35]
Estats Units
Les dones estatunidenques tenen les majors taxes d'incidència del càncer de mama mundial, entre 141 dones blanques i 122 entre dones afroamericanes.[36][37] Entre les dones en els EUA, el càncer de mama és el càncer més comú i la segona -causa més comuna de mort per càncer (després del càncer de pulmó).[37] Una de cada 8 dones (12,5%) estatunidenques desenvolupen un càncer de mama invasiu vida de desenvolupar i una de cada 1 a 35 (3%) de què aquesta sigui la causa de la seva mort.[37] El 2007, s'estimava que el càncer de mama causés 40.910 morts als EUA (el 7% de les morts causades per càncer, gairebé el 2% del total de defuncions).[11]
Als EUA, tant la incidència i les taxes de mortalitat per càncer de mama han disminuït en els darrers anys en els pobles indígenes d'Amèrica i nadius d'Alaska.[38][11] Tanmateix, un estudi realitzat als EUA publicat el 2005 per la Society for Women's Health Research indicava que el càncer de mama continua sent la més temuda malaltia,[39] tot i la malaltia coronària és una causa de mort molt més comuna entre les dones.[40] Molts metges diuen que les dones exageren el risc de càncer de mama.[41]
Diferències racials en el diagnòstic i tractament
Diversos estudis han trobat que les dones negres als EUA tenen més probabilitats de morir per càncer de mama a pesar que les dones blanques tenen més probabilitats de ser diagnosticades amb la malaltia. Fins i tot després del diagnòstic, les dones negres tenen menys probabilitats de rebre tractament en comparació amb les dones blanques.[42][43][44] Els estudiosos proposaren diverses teories sobre la causa d'aquestes diferències, incloent el menor accés al cribratge, el menor accés a tècniques quirúrgiques i tècniques o algunes característiques biològiques de la malaltia pròpies de la població afroamericana.[45] Alguns estudis suggereixen que aquestes diferències racials en els resultats del càncer de mama poden reflectir els prejudicis culturals més que diferències biològiques de la malaltia.[46] La recerca està actualment en procés de definir el pes de la contribució tant de factors biològics i com culturals.[47][43]
Regne Unit
S'estima que es diagnostiquen 45.000 casos i 12.500 morts per any degudes a aquesta causa. El 60% dels casos es tracten amb tamoxifèn, aquest fàrmac resulta ineficaç en el 35% dels casos.[48]
Prevenció
Diversos factors influeixen en la incidència del càncer de mama, ja sigui positiva o negativament.
Cribratge
Observació microscòpica d'una biòpsia de mama. Tinció amb hematoxilina-eosina d'un tall histològic de la biòpsia obtinguda. En morat s'observen els nuclis de les cèl·lules i en rosat els citoplasmes. Es pot veure la disposició normal d'una mostra histològica del mateix tipus de teixit sense càncer. Els nòduls centrals mostren un epiteli que els envolta amb dues capes de dos tipus ben diferenciats de cèl·lules.
Observació microscòpica d'una biòpsia de mama. Tinció amb hematoxilina-eosina d'un tall histològic de la biòpsia obtinguda (a diferent augment respecte a l'altra imatge). La massa central presenta canvis tant en la conformació dels epitelis (engruiximent de l'epiteli i no diferenciació de les dues capes) com de la mida dels mateixos que és augmentada. També es detecta presència de cèl·lules a l'interior del nòdul amb uns nuclis allargassats i un aspecte fibrós. A l'esquerra del marge superior es pot observar un nòdul no afectat per fer-ne la comparació.
El cribratge del càncer de mama és un intent de diagnosticar els càncers en estadis primaris del desenvolupament, abans que no sigui detectat pel mateix pacient mitjançant auto-examen del pit. Les anàlisis més comunes són els exàmens clínics del pit, la mamografia amb raigs X i l'anàlisi d'imatges de ressonància magnètica (RM). Les proves genètiques també es poden usar. L'auto-examen mamari implica l'examen del mateix pit mitjançant la palpació per detectar els bonys en el teixit mamari, el qual pot ser cancerós. Els exàmens clínics són similars, excepte que són realitzades per un metge o altres especialistes clínics que disposen d'una major experiència diagnòstica.
Presa de la radiografia durant una mamografia.
La mamografia de raigs X de utilitza raigs X per examinar el pit per a detectar masses de teixit no característic. Les mamografies realitzades regularment sovint es recomana com a mesura preventiva, en particular per les dones d'edat avançada i en persones de risc. Un estudi recent en el qual participaren 160.921 dones reclutades amb edats de 39-41 mostrà que la mamografia anual fins als 48 anys disminuïa la mortalitat per càncer de mama a una mitjana de 10,7 anys. Aquesta reducció, però, no era estadísticament significativa. Els resultats poden ser deguts a l'atzar. Segons aquests resultats, prop de 2.500 dones han de ser supervisades per evitar una mort per càncer de mama durant aquest període.[49]
La citologia per punció-aspiració amb agulla fina (PAAF) s'utilitza comunament com una eina diagnòstica en la detecció de tumors malignes de mama en un bony al pit. Aquest procediment implica la inserció d'una agulla molt fina en la massa i l'extracció d'algunes cèl·lules (biòpsia), que després s'examinen per determinar-ne el grau de malignitat. Poques vegades es necessita anestèsia per a dur a terme aquest procediment degut a la finor de l'agulla.
Els MRIs (Breast MRIs) són una altra tècnica d'imatge que es poden utilitzar per detectar masses potencialment canceroses. Una tecnologia per al cribratge del càncer de mama de força recent aparició és l'ecografia de tomografia computada, que utilitza ones sonores per crear una imatge tridimensional i detectar el càncer de mama sense el perill d'irradiació que comporta la utilització de raigs X en les mamografies clàssiques. Aquest mètode fou desenvolupat al Laboratori Nacional de Los Álamos (Los Alamos National Laboratory).[50]
Les proves genètiques per al càncer de mama normalment impliquen proves per detectar mutacions al gens BRCA. No és una tècnica recomanada, excepte per a aquelles persones en risc elevat de càncer de mama, especialment si se sospita que hi pot haver antecedents familiars de càncer de pit associats a aquest gen. Altres càncers de pit poden no necessitar la presència d'aquest gen, pel que no exclou el seguiment dels cribratges periòdics, inclús havent obtingut un resultat negatiu en aquesta prova. Un resultat positiu permetria l'establiment d'un seguiment especial per al pacient amb una major freqüència.
Metàstasi
Micrografia mostrant càncer de pit (rosa fosc) infiltrat i al voltant d'un nòdul limfàtic.
El càncer de mama es desenvolupa primàriament al pit. Tanmateix, pot fer metàstasi (propagar-se) a través del vasos limfàtics propers els ganglis limfàtics, en general els que es troben sota el braç. Aquesta és la raó per a dur a terme la resecció quirúrgica per al càncer de mama pot implicar cirurgia sobre les glàndules sota el braç, anomenat "neteja" o "buidat" axil·lar, o bé la presa de mostres o biòpsies posteriors d'aquests ganglis, si aquests no són eliminats mitjançant cirurgia.
El càncer de mama també pot propagar a altres parts del cos a través dels vasos sanguinis o el sistema limfàtic. Aquest es pot propagar als pulmons, la pleura (la membrana que recobreix els pulmons), fetge, cervell i més comunament als ossos.[51] El setanta per cent dels cops que el càncer de mama s'estén a altres llocs, s'estén als ossos, especialment les vèrtebres i els ossos llargs dels braços, cames i costelles. En general, quan el càncer de pit es propaga als ossos, elimina part del teixit ossi sa, causant punts febles, on els ossos es poden fracturar amb facilitat. Aquesta és la raó perquè els pacients amb càncer de mama sovint duen tirants o usen cadira de rodes i tenen dolor d'ossos.
Quan el càncer de mama es troba en els ossos, en general s'ha estès a altres punts. En aquesta etapa, es pot tractar, sovint durant molts anys, però no és curable. Igual que les cèl·lules mamàries normals, aquests tumors en els ossos sovint creixen afavorides per hormones femenines, especialment estrògens. Per tant es prescriuen tractaments amb medicaments que disminueixen els nivells d'estrogen.
El 2008, els científics descobriren que el càncer de mama era més invasiu quan estaven presents una tríada de cèl·lules en la mateixa regió anatòmica: un de cèl·lules endotelials (un tipus de cèl·lula que delimita els vasos sanguinis), macròfags perivasculars (un tipus de cèl·lula immunitària troben a prop dels vasos sanguinis), i un tumor de cèl·lules que produeixen la proteïna Mena.[52] Aquesta important troballa podria alterar la forma en què es tracta el càncer de mama.
Història
El càncer de mama pot ser una de les malalties més antigues que es coneixen les formes de tumors cancerosos en humans. La més antiga descripció de càncer va ser descobert a Egipte i datat al voltant del 1600 aC. El papir d'Edwin Smith descriu 8 casos d'úlceres o tumors de la mama que van ser tractats mitjançant cauterització. L'escrit diu sobre la malaltia, "No hi ha cap tractament."[53] Durant segles, els metges descriuen casos similars en la seva pràctica, amb la mateixa conclusió. No fou fins que la medicina assolí un major enteniment del sistema circulatori en el segle XVII que es pogué establir l'associació entre el càncer de mama i els ganglis limfàtics de l'aixella. El cirurgià francès Jean Louis Petit (1674-1750) i més tard el cirurgià escocès Benjamin Bell (1749-1806) van ser els primers a eliminar els ganglis limfàtics, el teixit de la mama, el pit i els músculs subjacents. L'èxit de la seva tasca conduí a William Stewart Halsted a iniciar la realització de la mastectomia el 1882. La mastectomia radical de Halsted sovint involucrava l'eliminació d'ambdues mames, els ganglis limfàtics associats i els músculs pectorals. Aquest procediment conduïa sovint a dolors i la discapacitat permanent, però va ser vist com a necessari per prevenir que el càncer ressorgís.[54] La mastectomia radical seguí sent la norma fins a la dècada de 1970, quan una nova comprensió de metàstasis portà a percebre el càncer com a malaltia sistèmica, més que no pas una malaltia localitzada en un sol òrgan, i es desenvoluparen procediments quirúrgics que han demostrat la mateixa eficàcia.
Prominents dones que van morir de càncer de mama foren l'emperadriu Teodora (esposa de Justinià I), Anna d'Espanya, mare de Lluís XIV de França; Mary Washington, mare de George Washington, i Rachel Carson, l'ambientalista.[55]
La vida diària
En general el ritme de la vida quotidiana es veu alterat durant els períodes de teràpia. Durant aquest temps és necessari tenir més cura d'una mateixa i atendre les necessitats que vagin sorgint, adaptant el ritme diari a les noves situacions. Aquest és un procés que cada persona es planteja d’acord amb les seves capacitats, prioritats i experiències. És un moment per pensar com continuar desenvolupant la vida quotidiana sense sentir-se sobrecarregada i sense deixar que la malaltia es converteixi en el centre de la vida. Tenir cura d'una mateixa implica molts aspectes. La nutrició i mantenir-se activa són dos elements clau per tenir més sensació de benestar.
És necessària una aportació de calories i proteïnes diàries suficients per evitar oscil·lacions importants en el pes i mantenir la fortalesa. Menjar bé ajuda a sentir-se millor i tenir més energia. L’activitat física també ajuda en aquest sentit. Hi ha moltes opcions per fer activitats, com ara caminar, anar a la piscina, fer ioga o d’altres. L’activitat augmenta la fortalesa, l’energia i també ajuda a disminuir l’estrès.[56]
Referències culturals
La patrona del càncer de mama és santa Àgata de Catània.[57]
El mes d'octubre, el càncer de mama és reconegut pels supervivents, familiars i amics dels supervivents i / o víctimes de la malaltia.[58]
Es duu un llaç rosa per a reconèixer la lluita que pateixen quan s'enfronten a la lluita del càncer.[59]Matthew Oliphant endegà la iniciativa del llaç rosa (Pink for October) per tal de facilitar la visibilitat de la malaltia. El llaç de color rosa i blau fou dissenyat el 1996 per Nancy Nick, presidenta i fundador de la Fundació John W. Nick per a prendre consciència que "Els homes poden tenir càncer de mama també!"[60]
Referències
↑ 1,01,1 World Health Organization International Agency for Research on Cancer. «World Cancer Report», June 2003. [Consulta: 26 març 2009].
↑ 2,02,12,2 World Health Organization. «Fact sheet No. 297: Cancer», February 2006. [Consulta: 26 març 2009].
↑ «Male Breast Cancer Treatment - National Cancer Institute». National Cancer Institute, 2006. [Consulta: 16 octubre 2006].
↑ «Breast Cancer in Men: Cancer Research UK». Cancer Research UK, 2007. [Consulta: 6 novembre 2007].
↑ American Cancer Society. «What Are the Key Statistics About Breast Cancer in Men?», September 27, 2007. [Consulta: 3 febrer 2008].
↑ Breast. In: American Joint Committee on Cancer: AJCC Cancer Staging Manual. 6th ed. New York, NY: Springer, 2002, pp 171-180.
↑ Yeatman TJ, Cantor AB, Smith TJ, et al.: Tumor biology of infiltrating lobular carcinoma. Implications for management. Ann Surg 222 (4): 549-59; discussion 559-61, 1995. [PUBMED Abstract]
↑ Carter BA, Page DL: phyllodes tumor of the breast: local recurrence versus metastatic capacity. Hum Pathol 35 (9): 1051-2, 2004. [PUBMED Abstract]
↑ Giordano SH, Hortobagyi GN «Inflammatory breast cancer: clinical progress and the main problems that must be addressed». Breast Cancer Res., 5, 6, 2003, pàg. 284–8. DOI: 10.1186/bcr608. PMID: 14580242. Free Full Text.
↑ 10,010,110,210,3 Merck Manual of Diagnosis and Therapy. «Breast Disorders: Cancer», February 2003. [Consulta: 5 febrer 2008].
↑ 11,011,111,211,3 American Cancer Society. «Cancer Facts & Figures 2007» (PDF), 2007. [Consulta: 26 abril 2007].
↑ eMedicine. «Breast Cancer Evaluation», August 23, 2006.
↑ National Cancer Institute. «Paget's Disease of the Nipple: Questions and Answers», June 27, 2005. [Consulta: 6 febrer 2008].
↑ National Cancer Institute. «Metastatic Cancer: Questions and Answers», September 1, 2004. [Consulta: 6 febrer 2008].
↑ Merck Manual of Diagnosis and Therapy. «Breast Disorders: Introduction», February 2003. [Consulta: 5 febrer 2008].
↑ Lane-Claypon, Janet Elizabeth. A further report on cancer of the breast, with special reference to its associated antecedent conditions. London, Greater London: Her Majesty’s Stationery Office (HMSO), 1926. OCLC 14713036.
↑ Alfredo Morabia. A History of Epidemiologic Methods and Concepts. Boston: Birkhauser, 2004, p. 301–302. ISBN 3-7643-6818-7.
↑ Cavalieri E, Chakravarti D, Guttenplan J, et al «Catechol estrogen quinones as initiators of breast and other human cancers: implications for biomarkers of susceptibility and cancer prevention». Biochim. Biophys. Acta, 1766, 1, 2006, pàg. 63–78. DOI: 10.1016/j.bbcan.2006.03.001. PMID: 16675129.
↑ Farlex. «">immunological surveillance The Free Dictionary: Immunological Surveilliance», 2005.
↑ 20,020,1 American Cancer Society. «Breast Cancer Facts & Figures 2005-2006» (PDF), 2005.
↑ Braddock, Suzanne W., Jane M. Kercher, John J. Edney, and Melanie M. Clark. Straight talk about breast cancer from diagnosis to recovery : a guide for the whole family. Omaha, Neb: Addicus Books, 1994.
↑ Giordano, Sharon H; Cohen DS, Buzdar AU, Perkins G, Hortobagyi GN «Breast carcinoma in men». Cancer. American Cancer Society, 101, 1, May 2004, pàg. 51–57. DOI: 10.1002/cncr.20312.
↑ «Individual Risk Factors». BreastCancer.org. [Consulta: 11 març 2007].
↑ Yager JD; Davidson NE «Estrogen carcinogenesis in breast cancer». New Engl J Med, 354, 3, 2006, pàg. 270–82. DOI: 10.1056/NEJMra050776. PMID: 16421368.
↑ Chlebowski RT, Blackburn GL, Thomson CA, Nixon DW, Shapiro A, Hoy MK, i cols. «Dietary fat reduction and breast cancer outcome: interim efficacy results from the Women's Intervention Nutrition Study (WINS)». J Natl Cancer Inst, 98, 24, pàg. 1767–1776. PMID: 17179478.
↑ Boffetta, Paolo; Hashibe, Mia; La Vecchia, Carlo; Zatonski, Witold; Rehm, Jürgen «The burden of cancer attributable to alcohol drinking». International Journal of Cancer. Wiley-Liss, Inc, 119, 4, 23-03-2006, pàg. 884–887. DOI: 10.1002/ijc.21903. PMID: 16557583 [Consulta: 9 octubre 2006].
↑ BBC report Weight link to breast cancer risk
↑ WHO international Agency for Research on Cancer Press Release No. 180, December 2007.
↑ Madigan MP, Ziegler RG, Benichou J, Byrne C, Hoover RN «Proportion of breast cancer cases in the United States explained by well-established risk factors». J. Natl. Cancer Inst., 87, 22, 1995, pàg. 1681–5. DOI: 10.1093/jnci/87.22.1681. PMID: 7473816.
↑ Venkitaraman, AR «cancer susceptibility and the functions of BRCA1 and BRCA2». Cell, 108, 2, 2002, pàg. 171–82. DOI: 10.1016/S0092-8674(02)00615-3.
↑ Nik-Zainal, Serena; Davies, Helen; Staaf, Johan; Ramakrishna, Manasa; Glodzik, Dominik «Landscape of somatic mutations in 560 breast cancer whole-genome sequences». Nature, 534, 7605, pàg. 47–54. DOI: 10.1038/nature17676. PMC: PMC4910866. PMID: 27135926.
↑ Laurance, Jeremy «Breast cancer cases rise 80% since Seventies». The Independent, 29-09-2006 [Consulta: 9 octubre 2006].
↑ «Breast Cancer: Statistics on Incidence, Survival, and Screening». Imaginis Corporation, 2006. [Consulta: 9 octubre 2006].
↑ «USA CAUSES OF DEATH BY AGE AND GENDER» (en anglès), 11-04-2014. [Consulta: 27 febrer 2015].
↑ Stewart B. W. and Kleihues P. (Eds): World Cancer Report. IARCPress. Lyon 2003
↑ Ries LAG, Eisner MP, Kosary CL, i cols. SEER Cancer Statistics Review, 1975–2000. Bethesda, MD: National Cancer Institute, 2003.
↑ 37,037,137,2 American Cancer Society. «What Are the Key Statistics for Breast Cancer?», September 13, 2007. [Consulta: 3 febrer 2008].
↑ Espey DK, Wu XC, Swan J, et al «Annual report to the nation on the status of cancer, 1975-2004, featuring cancer in American Indians and Alaska Natives». Cancer, 110, 10, 2007, pàg. 2119–52. DOI: 10.1002/cncr.23044. PMID: 17939129.
↑ Society for Women's Health Research (2005-07-07). "Women's Fear of Heart Disease Has Almost Doubled in Three Years, But Breast Cancer Remains Most Feared Disease". Nota de premsa. Consulta: 2007-10-15.
↑ «Leading Causes of Death for American Women 2004» (PDF). National Heart Lung and Blood Institute. [Consulta: 15 octubre 2007].
↑ In Breast Cancer Data, Hope, Fear and Confusion, By DENISE GRADY, New York Times, January 26, 1999.
↑ Wisconsin Cancer Incidence and Mortality, 2000-2004 Wisconsin Department of Health and Family Services
↑ 43,043,1 Tammemagi CM «Racial/ethnic disparities in breast and gynecologic cancer treatment and outcomes». Curr. Opin. Obstet. Gynecol., 19, 1, 2007, pàg. 31–6. DOI: 10.1097/GCO.0b013e3280117cf8. PMID: 17218849.
↑ Hirschman J, Whitman S, Ansell D «The black:white disparity in breast cancer mortality: the example of Chicago». Cancer Causes Control, 18, 3, 2007, pàg. 323–33. DOI: 10.1007/s10552-006-0102-y. PMID: 17285262.
↑ Breast cancer rates differ in races by Amanda Villa Wednesday, October 24, 2007. Badger Herald
↑ Benjamin M, Reddy S, Brawley OW «Myeloma and race: a review of the literature». Cancer Metastasis Rev., 22, 1, 2003, pàg. 87–93. DOI: 10.1023/A:1022268103136. PMID: 12716040.
↑ Demicheli R, Retsky MW, Hrushesky WJ, Baum M, Gukas ID, Jatoi I «Racial disparities in breast cancer outcome: insights into host-tumor interactions». Cancer, 110, 9, 2007, pàg. 1880–8. DOI: 10.1002/cncr.22998. PMID: 17876835.
↑ Daily Mail (UK) 13 Nov 2008
↑ Breast Cancer a Hospital Mount Sinai, Nova York
↑ lanl.gov, Better Breast Cancer Detection
↑ Lacroix M «Significance, detection and markers of disseminated breast cancer cells». Endocr Relat Cancer, 13, 4, 2006, pàg. 1033–67. DOI: 10.1677/ERC-06-0001. PMID: 17158753.
↑ Philippar U, Roussos ET, Oser M, et al «A Mena invasion isoform potentiates EGF-induced carcinoma cell invasion and metastasis». Dev. Cell, 15, 6, December 2008, pàg. 813–28. DOI: 10.1016/j.devcel.2008.09.003. PMC: 2637261. PMID: 19081071.
↑ «The History of Cancer». American Cancer Society, 25-03-2002. [Consulta: 9 octubre 2006].
↑ «Phenomenal Woman: A History of Breast Cancer».
↑ James S. Olson. Bathsheba's Breast: Women, Cancer, and History, 1st edition, The Johns Hopkins University Press, 2005 [[[Special:BookSources/0-8018-8064-5|ISBN 0-8018-8064-5]]. ISBN 978-0-8018-8064-3]
↑ http://cancer.gencat.cat/ca/ciutadans/el_cancer/cancer_de_mama/la_vida_diaria/
↑ «Index of Saints». Catholic Forum. [Consulta: 4 gener 2008].
↑ «Breast Cancer Awareness Month». [Consulta: 4 gener 2008].
↑ «Pink for October». [Consulta: 4 gener 2008].
↑ «About Our Ribbon». [Consulta: 17 setembre 2008].
Bibliografia
- Arthur, Joyce. «Abortion and Breast Cancer — A Forged Link». The Humanist, 2002-03.
- Ressler, Kelly-Anne. «Information for GPs – Alcohol and cancer risk» (PDF). Cancer Control Program. South Eastern Sydney and Illawarra Area Health Service, 2002-08.
- «Surgery choices for women with early-stage Breast cancer» (PDF). National Cancer Institute. United States Department of Health and Human Services.
- Napieralski, Julie A.; Carol Devine. «Alcohol and the Risk of Breast Cancer». Program on Breast Cancer and Environmental Risk Factors in New York State. Universitat Cornell, 1988-03.
- «Radiology Info - Breast Cancer». Radiological Society of North America. Radiological Society of North America.
- Zuckerman, Diana. «Mastectomy v. Lumpectomy: Who Decides?». National Research Center for Women & Families. National Research Center.
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càncer de mama |
Càncer de mama al Projecte de Directori Obert
