Embarcació suïssa Lérina durant la competició de vela des Jocs Olímpics de París de 1900
Als Jocs Olímpics d'estiu de 1900 es disputaren diverses proves de vela esportiva. El COI reconeix 10 proves oficials.[1] Totes les proves es disputaren a Meulan-en-Yvelines, excepte les classes de 10-20 tones i +20 tones (no olímpics). Aquestes dues es disputaren a la costa de Le Havre.
Contingut
1Països participants
2Resum de medalles
3Proves no olímpiques
4Medaller
5Notes
6Referències
Països participants
Un total de 176 mariners de 6 països van prendre part als Jocs de París.
Alemanya (4)
Estats Units (11)
França (131)
Països Baixos (3)
Regne Unit (24)
Suïssa (3)
Resum de medalles
Prova
Or
Argent
Bronze
0-½ tones cursa 1 detalls
Quand-Même
Pierre Gervais
Baby
Jean Charcot Robert Linzeler Texier I Texier II
Sarcelle
Henri Monnot Léon Tellier Gaston Cailleux
0-½ tones cursa 2 detalls
Fantlet
Emile Sacré
Quand-Même
Jean Charcot Robert Linzeler Texier I Texier II
Baby
Pierre Gervais
½-1 tones cursa 1[2] detalls
Scotia
Lorne Currie John Gretton Linton Hope[3] Algernon Maudslay[4]
Crabe II
Jacques Baudrier Jean Le Bret Félix Marcotte William Martin Jules Valton
Scamasaxe
Marcel Meran[4] Émile Michelet F. Michelet[3]
1-2 tones cursa 1 detalls
Lérina
Bernard de Pourtalès Hélène de Pourtalès Hermann de Pourtalès
Marthe
Auguste Albert Albert Duval Charles Hugo François Vilamitjana
Nina-Claire
Jacques Baudrier Lucien Baudrier Dubosq Edouard Mantois
1-2 tones cursa 2 detalls
Aschenbrödel
Georg Naue Heinrich Peters Ottokar Weise Martin Wiesner
Lérina
Bernard de Pourtalès Hélène de Pourtalès Hermann de Pourtalès
Marthe
Auguste Albert Albert Duval Charles Hugo François Vilamitjana
2-3 tones cursa 1 detalls
Ollé
Frédéric Blanchy (FRA) William Exshaw (GBR) Jacques Le Lavasseur (FRA)
Favorite
Jacques Doucet Auguste Godinet Henri Mialaret Léon Susse
Gwendoline
De Cottignon Emile Jean-Fontaine Ferdinand Schlatter
2-3 tones cursa 2 detalls
Ollé
Frédéric Blanchy (FRA) William Exshaw (GBR) Jacques Le Lavasseur (FRA)
Favorite
Jacques Doucet Auguste Godinet Henri Mialaret Léon Susse
Mignon
Auguste Donny
3-10 tones cursa 2[2] detalls
Bona Fide
Edward Hore Harry Jefferson Howard Taylor
Gitana
A. Dubois J. Dubois Maurice Gufflet Robert Gufflet Charles Guiraist
Frimousse
H. MacHenry
10-20 tones[5] detalls
Estérel
Émile Billard Paul Perquer
Quand-Même
Jean Decazes
Laurea
Edward Hore
Classe oberta detalls
Scotia
Lorne Currie John Gretton Linton Hope[3] Algernon Maudslay[4]
Aschenbrödel
Georg Naue Heinrich Peters Ottokar Weise Martin Wiesner
Turquoise
Émile Michelet F. Michelet[3]
Proves no olímpiques
Aquestes proves no són considerades oficials pel Comitè Olímpic Internacional, però sovint són llistades en llibres i webs sobre els Jocs.
Prova
Or
Argent
Bronze
½-1 tones cursa 2
Carabinier
Auguste Dormeuil
Scamasaxe
Marcel Meran E. Michelet
Crabe II
Jacques Baudrier Félix Marcotte Jules Valton Jean Le Bret William Martin
3-10 tones cursa 1
Fémur
Gilardoni
Mascotte
Henricus Smulders Christoffel Hooijkaas Arie van der Velden
Gitana
Maurice Gufflet Robert Gufflet Charly Guiarist A. Dubois J. Dubois
+20 tones
Cicely
Cecil Quentin
Brynhild
John S. Calverley
Formosa
Harry Van Bergen
Medaller
Posició
País
Total
1
França
3
8
8
19
2
Regne Unit
3
0
1
4
3
Equip Mixt
2
0
0
2
4
Alemanya
1
1
0
2
Suïssa
1
1
0
2
6
Estats Units
0
0
1
1
TOTAL
10
10
10
30
Notes
↑Vegeu [1].
↑ 2,02,1Com a d'altres classes es disputaren dues curses. El COI llista només la primera cursa amb status olímpic.
↑ 3,03,13,23,3Aquest regatista no és llistat per Mallon i de Wael, però si pel COI.
↑ 4,04,14,2Aquest regatista no és llistat pel COI, però si per Mallon i de Wael.
↑Una competició es disputà en aquesta classe, consistent en els resultats agregats de tres curses.
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vela als Jocs Olímpics d'estiu de 1900
Base de dades del COI
De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Sailing 1900". Accés 2 de març de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Sailing 1900".
Mallon, Bill. The 1900 Olympic Games, Resultats de totes les proves amb comentaris. Jefferson, North Carolina: McFarland & Company, Inc., Publishers, 1998. ISBN 0-7864-0378-0.
Esports als Jocs Olímpics de París 1900
Atletisme | Ciclisme | Criquet | Croquet | Esgrima | Estirar la corda | Futbol | Gimnàstica | Golf | Hípica | Natació | Pilota basca | Polo | Rem | Rugbi | Tennis | Tir | Tir amb arc | Vela | Waterpolo
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...