Vela als Jocs Olímpics d'estiu de 1900






































Infotaula de competició esportivaVela als Jocs Olímpics d'estiu de 1900

Poster van zomerspelen 1900.jpg
Tipus
competició esportiva als Jocs Olímpics
Part de
Jocs Olímpics d'estiu de 1900
Lloc i data
Coordenades
49° 00′ 24″ N, 1° 54′ 26″ E / 49.0067°N,1.90722°E / 49.0067; 1.90722Coord.: 49° 00′ 24″ N, 1° 54′ 26″ E / 49.0067°N,1.90722°E / 49.0067; 1.90722
Lloc
Le Havre i Meulan-en-Yvelines
Estat
França
Data
1900




Vela als Jocs Olímpics d'estiu de 1908 →

Modifica les dades a Wikidata

Vela












Vela als
 Jocs Olímpics d'estiu de 1900 
Vela
 0-½ tona (2 proves)
 ½-1 tona
 1-2 tones (2 proves)
 2-3 tones (2 proves)
 3-10 tones
 10-20 tones
 Classe oberta
1908> 




Embarcació suïssa Lérina durant la competició de vela des Jocs Olímpics de París de 1900


Als Jocs Olímpics d'estiu de 1900 es disputaren diverses proves de vela esportiva. El COI reconeix 10 proves oficials.[1] Totes les proves es disputaren a Meulan-en-Yvelines, excepte les classes de 10-20 tones i +20 tones (no olímpics). Aquestes dues es disputaren a la costa de Le Havre.




Contingut






  • 1 Països participants


  • 2 Resum de medalles


  • 3 Proves no olímpiques


  • 4 Medaller


  • 5 Notes


  • 6 Referències





Països participants


Un total de 176 mariners de 6 països van prendre part als Jocs de París.




  • Imperi AlemanyAlemanya (4)


  • Estats Units Estats Units (11)


  • FrançaFrança (131)


  • Països BaixosPaïsos Baixos (3)


  • Regne UnitRegne Unit (24)


  •  Suïssa (3)



Resum de medalles






































































Prova
Or
Argent
Bronze
0-½ tones
cursa 1
detalls
FrançaQuand-Même

Pierre Gervais
FrançaBaby

Jean Charcot
Robert Linzeler
Texier I
Texier II
FrançaSarcelle

Henri Monnot
Léon Tellier
Gaston Cailleux
0-½ tones
cursa 2
detalls
FrançaFantlet

Emile Sacré
FrançaQuand-Même

Jean Charcot
Robert Linzeler
Texier I
Texier II
FrançaBaby

Pierre Gervais
½-1 tones
cursa 1[2]
detalls
Regne UnitScotia

Lorne Currie
John Gretton
Linton Hope[3]
Algernon Maudslay[4]
FrançaCrabe II

Jacques Baudrier
Jean Le Bret
Félix Marcotte
William Martin
Jules Valton
FrançaScamasaxe

Marcel Meran[4]
Émile Michelet
F. Michelet[3]
1-2 tones
cursa 1
detalls
SuïssaLérina

Bernard de Pourtalès
Hélène de Pourtalès
Hermann de Pourtalès
FrançaMarthe

Auguste Albert
Albert Duval
Charles Hugo
François Vilamitjana
FrançaNina-Claire

Jacques Baudrier
Lucien Baudrier
Dubosq
Edouard Mantois
1-2 tones
cursa 2
detalls
Imperi AlemanyAschenbrödel

Georg Naue
Heinrich Peters
Ottokar Weise
Martin Wiesner
SuïssaLérina

Bernard de Pourtalès
Hélène de Pourtalès
Hermann de Pourtalès
FrançaMarthe

Auguste Albert
Albert Duval
Charles Hugo
François Vilamitjana
2-3 tones
cursa 1
detalls
Equip mixtOllé

Frédéric Blanchy (FRA)
William Exshaw (GBR)
Jacques Le Lavasseur (FRA)
FrançaFavorite

Jacques Doucet
Auguste Godinet
Henri Mialaret
Léon Susse
FrançaGwendoline

De Cottignon
Emile Jean-Fontaine
Ferdinand Schlatter
2-3 tones
cursa 2
detalls
Equip mixtOllé

Frédéric Blanchy (FRA)
William Exshaw (GBR)
Jacques Le Lavasseur (FRA)
FrançaFavorite

Jacques Doucet
Auguste Godinet
Henri Mialaret
Léon Susse
FrançaMignon

Auguste Donny
3-10 tones
cursa 2[2]
detalls
Regne UnitBona Fide

Edward Hore
Harry Jefferson
Howard Taylor
FrançaGitana

A. Dubois
J. Dubois
Maurice Gufflet
Robert Gufflet
Charles Guiraist
Estats UnitsFrimousse

H. MacHenry
10-20 tones[5]
detalls
FrançaEstérel

Émile Billard
Paul Perquer
FrançaQuand-Même

Jean Decazes
Regne UnitLaurea

Edward Hore
Classe oberta
detalls
Regne UnitScotia

Lorne Currie
John Gretton
Linton Hope[3]
Algernon Maudslay[4]
Imperi AlemanyAschenbrödel

Georg Naue
Heinrich Peters
Ottokar Weise
Martin Wiesner
FrançaTurquoise

Émile Michelet
F. Michelet[3]


Proves no olímpiques


Aquestes proves no són considerades oficials pel Comitè Olímpic Internacional, però sovint són llistades en llibres i webs sobre els Jocs.




























Prova
Or
Argent
Bronze
½-1 tones
cursa 2
FrançaCarabinier

Auguste Dormeuil
FrançaScamasaxe

Marcel Meran
E. Michelet
FrançaCrabe II

Jacques Baudrier
Félix Marcotte
Jules Valton
Jean Le Bret
William Martin
3-10 tones
cursa 1
FrançaFémur

Gilardoni



Països BaixosMascotte

Henricus Smulders
Christoffel Hooijkaas
Arie van der Velden
FrançaGitana

Maurice Gufflet
Robert Gufflet
Charly Guiarist
A. Dubois
J. Dubois
+20 tones
Regne UnitCicely

Cecil Quentin



Regne UnitBrynhild

John S. Calverley
FrançaFormosa

Harry Van Bergen


Medaller

































































Posició
 País
Or
Argent
Bronze
Total
1
FrançaFrança
 3 8 8 19
2
Regne UnitRegne Unit
 3 0 1 4
3
Equip mixt Equip Mixt		 2 0 0 2
4
Imperi AlemanyAlemanya
 1 1 0 2

 Suïssa
 1 1 0 2
6
Estats Units Estats Units
 0 0 1 1
TOTAL 10 10 10 30


Notes





  1. ↑ Vegeu [1].


  2. ↑ 2,02,1 Com a d'altres classes es disputaren dues curses. El COI llista només la primera cursa amb status olímpic.


  3. ↑ 3,03,13,23,3 Aquest regatista no és llistat per Mallon i de Wael, però si pel COI.


  4. ↑ 4,04,14,2 Aquest regatista no és llistat pel COI, però si per Mallon i de Wael.


  5. ↑ Una competició es disputà en aquesta classe, consistent en els resultats agregats de tres curses.




Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vela als Jocs Olímpics d'estiu de 1900 Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Base de dades del COI

  • De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Sailing 1900". Accés 2 de març de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Sailing 1900".


  • Mallon, Bill. The 1900 Olympic Games, Resultats de totes les proves amb comentaris. Jefferson, North Carolina: McFarland & Company, Inc., Publishers, 1998. ISBN 0-7864-0378-0. 











-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more