Ngtjyty

El terme Shinbutsu bunri (神仏分離), indica la prohibició al Japó de fusionar el xintoisme del budisme, i l'esforç de crear una divisió clara entre el xintoisme i el budisme per un costat, i dels temples budistes i santuaris xintoistes en un altre costat. A la fi de l'era Edo el xintoisme i el budisme estaven íntimament connectats en el que era nomenat shinbutsu shūgō (神仏習合, shinbutsu shūgō^?) al punt en el qual les edificacions eren usades simultàniament com a santuaris xintoistes i temples budistes.

La tendència d'una oposició al budisme va ser vista a inicis de l'era Meiji com una reacció nacionalista a la seva expansió,^[1] però el terme usualment indica al moviment antibudista que, a partir de mitjan l'era Edo, acompanyat del confucianisme, l'estudi de la literatura i cultura antiga japonesa (o kokugaku), i el nacionalisme xintoista,^[2] tots aquests moviments amb una visió oposada al budisme. En un sentit més precís, el shinbutsu bunri és la política de separació del xintoisme i del budisme que perseguia el nou govern Meiji amb la Ordre de Separació del Xintoisme i del Budisme (神仏判然令, , Shinbutsu Hanzenrei^?). Aquest últim esdeveniment és de particular importància històrica, en part perquè va exacerbar el Haibutsu kishaku, un moviment violent antibudista que durant els anys finals del shogunat Tokugawa i durant la restauració Meiji va causar la clausura obligat de milers de temples, la confiscació de les seves terres, el forçat retorn de monjos a la vida comuna, i la destrucció de llibres, estàtues i d'altres propietats budistes.^[3][2]Inclusivament campanes de bronze budistes van ser foses per fabricar canons.^[2]

L'era Edo

Tant el shinbutsu bunri i el haibutsu kishaku van provocar en aquesta època un fenomen que va aparèixer en gran manera en dominis a on el confucianisme antibudista era prominent, com als dominis de Okayama, Mito i Iode. Per exemple, a la dècada de 1660 Tokugawa Mitsukuni de Mite va forçar la clausura de milers de temples budistes i va ordenar la construcció d'un santuari xintoista per vila.^[4]

L'era Meiji

El govern Meiji va intentar clarificar la distinció entre el budisme i el xintoisme amb una sèrie d'edictes, i es va realitzar en diverses etapes.

Una primera ordre emesa pel Jingijimuka per l'abril de 1868 va ordenar l'eliminació del hàbit dels shasō (社僧, shasō^?) i bettō (別当, bettō^?) (monjos de santuari que celebren ritus budistes en santuaris xintoistes).^[1][5] Uns dies més tard, el Daijōkan va prohibir l'aplicació del terme budista gongen als kami japonesos i la veneració d'estàtues budistes en els santuaris.^[1] El tercer pas va consistir de la prohibició del terme budista Daibosatsu a la deïtat xintoista Hachiman en el Santuari Iwashizumi i el Santuari Usa Hachiman.^[1] El quart i últim pas, tots els shasō i bettō als quals se li van remoure els seus hàbits es van convertir en kannushi (神主, kannushi^? sacerdots de santuari) i van tornar als seus santuaris.^[1] També, els monjos de la secta Nichiren no podien referir a les seves deïtats com kami.^[1]

La política de shinbutsu bunri a l'era Meiji va significar com el primer pas per convertir el xintoisme en la religió oficial de l'estat; tanmateix, la idea va fracassar a causa de l'ampla oposició i va ser arraconat. El 1873 el govern va admetre que els seus esforços d'elevar el xintoisme sobre el budisme van fracassar.^[5]Tanmateix, el govern va tenir èxit a crear la falsa impressió que el xintoisme i el budisme al Japó eren completament diferents i independents. 

De qualsevol forma, en menys de dues dècades el budisme no solament es va recuperar, sinó que es va modernitzar, convertint-se una vegada més en una força significativa.^[2] Això va conduir la coexistència del xintoisme i del budisme com es veu avui dia.^[6]

El shogunat Tokugawa i el sistema danka

La relació entre el budisme i el shogunat Tokugawa va ser complexa. A pesar que la filosofia oficial va estar enganxada al neoconfucianisme,^[7] el budisme es va convertir parcialment de l'estat com a conseqüència de la política dels Tokugawa de perseguir els cristians. Per aturar la propagació del cristianisme, es va introduir el sistema danka, que obligava a les famílies a afiliar-se a un temple budista, i en canvi rebien una certificació que confirmava que no eren cristians. Sense aquesta certificació era impossible viure de manera normal en el Japó de l'era Edo.^[6] Les famílies tenien per llei realitzar diverses obligacions a través de les institucions budistes, sobre tot fer donacions monetàries al temple afiliat.^[6] Perquè existien 100.000 temples en un país de 30 milions d'habitants, existia una mitjana de 300 persones que patrocinaven un temple, causant una considerable càrrega econòmica.^[8]

Això va causar un descontentament general i posteriorment va generar en un repudi. El fet que el budisme va estar profundament arrelat amb els shōgun també va significar que s'havia convertit en un dels seus símbols i en un enemic d'aquells que cercaven la caiguda del shogunat. Totes aquestes faccions anhelaven la caiguda del budisme i l'enfortiment del xintoisme era considerat com una forma de cercar aquest objectiu.

Neoconfucianisme

El pensament neoconfucianista al Japó va emfasitzar l'ús de la raó i era essencialment humanística; per tant rebutjava el budisme com superstició.^[7] També emfasitzava la lleialtat a l'Emperador i va ser radicalment xenòfoba.^[7] El confucianisme antibudista va ser la causa dels esdeveniments de Haibutsu Kishaku en els dominis d'Aizu, d'Okayama i de Mito durant l'era Edo.^[3] Alguns dels líders del moviment neoconfucionista van ser antics monjos budistes. Fujiwara Seika, Hayashi Razan i Yamazaki Ansai van ser antics monjos Rinzai.^[9]

Kokugaku

El kokugaku va ser una escola de filologia i filosofia japonesa que va sorgir a l'era Edo. Els erudits del kokugaku preferien l'estudi filològic dels antics clàssics japonesos en lloc de l'estudi de textos xinesos i budistes. Els estudiosos del kokugaku criticaven la moral repressiva dels pensadors confucians i van tractar de restablir la cultura japonesa anterior a l'arribada de formes estrangeres de pensament i costums.

A mitjan segle XIX, els estudiants del kokugaku es van involucrar en la lluita contra el shogunat i donaven suport a l'emperador.^[10] Reclamaven que els antics documents japonesos deien que solament l'emperador era divinament autoritzat per governar Japó.^[10]

Conseqüències

A pesar que els edictes governamentals no ordenaven explícitament el tancament dels temples, la destrucció de propietats budistes i l'eliminació dels hàbits de monjos i monges budistes, de vegades eren interpretades com a tals, i el moviment Haibutsu Kishaku es va expandir a tot el país amb tràgiques conseqüències.^[1]

La política de Shinbutsu bunri per si mateixa va ser la causa directa de danys seriosos a importants propietats culturals. Perquè la sincretización entre ambdues religions es va prohibir, els santuaris i temples havien de donar alguns dels seus tresors, i això va conduir el desprofit de la seva herència cultural i va decréixer el valor històric i econòmic de les seves propietats.^[11]

Una altra conseqüència de la política va ser la creació de les nomenades "tradicions inventades".^[12] Per evitar la destrucció de material il·legal durant les noves regles, els monjos budistes i xintoistes van inventar tradicions, genealogies i una altra classe d'informació que justifiqués la seva presència.^[12] Això va comportar a que el coneixement del seu origen de vegades es perdia, causant grans confusions entre els investigadors.

Referències

Bibliografia

• Smyers, Karen Ann (1999). The Fox and the Jewel: Shared and Private Meanings in Contemporary Japanese Inari Worship (en anglès). Honolulu: University of Hawaii Press. ISBN 0-8248-2102-5.


• Bocking, Brian. "Shinbutsu Bunri" (en anglès). University of Cumbria.


• Burkman, Thomas W. (June-September 1974). "The Urakami Incidencts and the Struggle for Religious Tolerance in Early Meiji Japan" . Japanese Journal of Religious Studies 1 (2-3): 143-216.


• Burns, Susan (19 de abril de 2007). The Kokugaku (Native Studies) School. Stanford Encyclopedia of Philosophy. Stanford, CA: Stanford University Press.


• Hur, Nam-Lin (2007). Death and Social Order in Tokugawa Japan: Buddhism, Anti-Christianity, and the 'Danka' System. Cambridge, MA: Harvard University Press. ISBN 0-674-02503-2.


• Loftus. "Confucianism in the Edo (Tokugawa) Period".


• Mutsu, Iso (Junio de 1995). "Jufuku-ji", Kamakura: Fact and Legend. Tokyo: Tuttle Publishing. ISBN 0-8048-1968-8.


• Kamakura Shunshūsha (2008). Kamakura Official Textbook for Culture and Tourism (「鎌倉観光文化検定公式テキストブック」).


• Sakamoto, Koremaru (28 de febrero de 2007). "Shinbutsu Bunri". Encyclopedia of Shinto. Kokugakuin University.


• Sakamoto, Koremaru (30 de març de 2007). "Haibutsukishaku". Encyclopedia of Shinto. Kokugakuin University.


• "Shinbutsu Bunri". Overview of World Religions. University of Cumbria.


• Stone, Jacqueline (desembre de 1993). "Review of Of Heretics and Martyrs in Meiji Japan: Buddhism and Its Persecution by James Edward Ketelaar". Harvard Journal of Asiatic Studies 53 (2): 582-598.


• Tamura, Yoshiro (2000). "The Birth of the Japanese Nation", Japanese Buddhism: A Cultural History. Tokyo: Kosei Publishing Company. ISBN 4-333-01684-3.


• Watt, Paul B.. "Review of Death and Social Order in Tokugawa Japan: Buddhism, Anti-Christianity, and the 'Danka' System by Nam-Lin Hur". Itinerario: International Journal on the History of European Expansion and Global Interaction.