Capital del Japó
Multi tool use
La capital del Japó és Tòquio, seu del govern i llar de l'Emperador. Generalment no està en disputa, però no està definit legalment. De fet, existeix una disputa sobre quan Tòquio va esdevenir la capital: alguns diuen que va ocórrer quan la prefectura de Tòquio va ser establerta el 1868, altres diuen quan el castell Edo va esdevenir el Castell de Tòquio en aquest mateix any, mentre que altres esmenten que va ser quan el Castell de Tòquio es va convertir al Castell Imperial (ara el Kokyo) el 1869. Històricament parlant, va existir un edicte imperial que transferia la capital a Heiankyo, i que no es va elaborar un que hagi transferit la capital de Kyoto a Tòquio. Així, existeixen opinions que la transferència a Heiankyo va ser vàlida i que Kyoto és encara la capital del Japó, mentre que alguns opinen que tant Kyoto com Tòquio són simultàniament capitals del Japó.
Capitals històriques del Japó
Capital
|
Període
|
Notes
|
Naniwa-kyō (難波宮, Naniwa-kyō ?) (Osaka)
|
segle IV
|
Palacio Takatsu
|
Asuka-kyō (飛鳥宮, Asuka-kyō ?) (Asuka, Nara)
|
592–645
|
Palau Toyura, Palau Owarida, Palau Okamoto, Palau Itabuki
|
Naniwa-kyō
|
645–655
|
Palau Nagaratoyosaki
|
Asuka-kyō
|
655–667
|
Palau Kawahara, Palau Okamoto, etc.
|
Ōmi-kyō (大津京, Ōmi-kyō ?) (Ōtsu, Shiga)
|
667–672
|
Palau Ōtsu
|
Asuka-kyō
|
672–694
|
Palacio Asuka-Kiyomihara
|
Fujiwara-kyō (藤原京, Fujiwara-kyō ?) (Kashihara, Nara)
|
694–710
|
Heijō-kyō (平城京, Heijō-kyō ?) (Prefectura de Nara, Nara)
|
710–740
|
Palau Heijō
|
Kuni-kyō (恭仁京, Kuni-kyō ?) (Kamo, Kioto)
|
740–744
|
Naniwa-kyō (Osaka)
|
744
|
Palau Shigaraki (紫香楽宮, , Shigaraki no miya?) (Kōka, Shiga)
|
gener de 745–mayo de 745
|
Heijō-kyō (Nara)
|
maig de 745–784
|
Nagaoka-kyō (長岡京, Nagaoka-kyō ?) (Nagaokakyō, Kioto)
|
784–794
|
Heian-kyō (平安京, Heian-kyō ?) (Kioto)
|
794–juny de 1180
|
Palau de Kioto
|
Fukuhara-kyō (福原京, Fukuhara-kyō ?) (Kōbe, Hyōgo)
|
juny de 1180–novembre de 1180
|
Heian-kyō (Kioto)
|
novembre de 1180–1868
|
Tokio (Chiyoda, Tokio)
|
des de 1868
|
Palau de Tòquio
|
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capital del Japó 
|
a,v1VpKRBeFgc94WLZYjlnLiVDzWIZbIv4aC3Eb,WB2VGCVaEQmMWdV7qtUR
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
