Ngtjyty

Pedro Agustín Girón

Biografia
Naixement	2 de gener de 1779 Sant Sebastià
Mort	14 de maig de 1842(1842-05-14) (als 64 anys) Madrid
Ministre de Guerra
18 de març de 1820 – 18 d'agost de 1820
← Josep Maria d'Alós i Mora Juan Jabat Aztal →
13 de juny de 1835 – 28 d'agost de 1835
← Jerónimo Valdés de Noriega Prudencio de Guadalfajara Aguilera →
President	Comte de Toreno
Activitat
Ocupació	Militar i polític
Rang militar	general
Conflicte	Guerra Gran, Guerra del Francès, batalla de Bailèn, batalla de Tudela, Battle of Uclés , Batalha d'Albuera , Battle of the Bidassoa i Guerres Napoleòniques

Pedro Agustín Girón, Marquès de las Amarillas (Sant Sebastià, 2 de gener de 1778 - Madrid, 14 de maig de 1842) Fou un polític i militar espanyol.

Biografia

Estava emparentat amb la Casa de Girón mitjançant el seu pare Jerónimo Girón y Moctezuma, III marquès de les Grogues, governador de Barcelona i virrei de Navarra (entre 1798 i 1807).^[1] També era descendent del darrer emperador asteca Moctezuma II.^[2] Fou pare de Francisco Javier Girón.

El Marquès de las Amarillas va participar en la Guerra Gran com a oficial de la Guàrdia Reial, prenent breument el comandament de les tropes mentre el general Antonio Ricardos visitava a Manuel Godoy per demanar reforços en una campanya en la que després d'un inici reeixit, ja es trobava en retirada.

Va participar en la guerra del Francès com oficial de la Guàrdia Reial distingint-se a la Batalla de Bailén, en la que va contenir a Antoine Dupont de l'Etang al pont d'Alcolea, i també en la batalla de Tudela, la batalla d'Uclés, batalla de La Albuera i la batalla de Vélez. En 1814 fou condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran.^[3]

Durant el Trienni Liberal, fou ministre de la Guerra en el Gabinet d'Evaristo Pérez de Castro de 1820. La crisi política es produeix el desembre de 1820, quan Ferran VII d'Espanya pretén forçar la seva dimissió, enfrontant-se l'executiu i les Corts, però acaba dimitint per les pressions dels sectors més liberals. Es va manetnir allunyat de la política fins que el 1832 va ser nomenat capità general de Granada i l'any següent membre del Consell de Regència, rebent el títol de duc d'Ahumada. Va tornar a ser ministre de la Guerra amb José María Queipo de Llano, el 1835, però es va veure obligat a dimitir acusat de nepotisme.

Els darrers anys de la seva vida els va passar a Bordeus, consagrant-se a l'estudi i a escriure.

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Josep Maria d'Alós i Mora	Ministre de Guerra (març-agost) 1820	Succeït per: Juan Jabat Aztal
Precedit per: Jerónimo Valdés de Noriega	Ministre de Guerra (juny-agost) 1835	Succeït per: Prudencio de Guadalfajara Aguilera