Criminologia




La criminologia és una ciència que estudia el crim entès com a fenomen social i individual, incloent-ne les causes i les conseqüències que se'n deriven, el comportament criminal i l'impacte que aquest genera en la legislació. La investigació en criminologia posa en pràctica mètodes científics per corroborar hipòtesis i oferir prediccions a llarg termini, amb la fi de desenvolupar teories que puguin ajudar a explicar i comprendre els fets, les causes, les conseqüències i altres circumstàncies al voltant del crim per tal d'aconseguir-ne la prevenció.


El 1885, l'italià, Raffaele Garofalo, professor de Dret, va encunyar el terme italià, criminologia. Gairebé al mateix temps, l'antropologista francès, Paul Topinard, el va utilitzar per primera vegada en francès criminologie.[1]




Contingut






  • 1 Escola del pensament


  • 2 Escola clàssica


  • 3 Vegeu també


  • 4 Referències





Escola del pensament


A mitjans del segle XVIII, va sorgir la criminologia quan els filòsofs socials van començar a reflexionar sobre el crim i els conceptes del dret. Amb els anys, s'han desenvolupat diverses escoles del pensament.



Escola clàssica


Aquesta escola va sorgir al s. XVIII en el període de la Il·lustració. Els pensadors d'aquesta escola creien que els éssers humans eren lliures, iguals i racionals, desfent-se de la idea que el delinqüent era diferent de la resta de població, l'únic factor que permetia actuar contra fets delictius era l'intimidació de la pena.


Segons Cesare Beccaria en el seu llibre "Dels delictes i les penes" [2](1764) per aconseguir que una pena fos efectiva, aquesta tenia que complir els següents requisits:




  • Celeritat: Els organismes actuen ràpidament contra els fets.


  • Certesa: La població sap que les accions delictives seran perseguides.


  • Severitat: El mal que crea la pena es superior al benefici obtingut per el delicte.



Vegeu també


  • Criminalística




A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Criminologia Modifica l'enllaç a Wikidata


Referències




  1. ↑ Deflem, Mathieu. Sociological Theory and Criminological Research: Views from Europe and the United States. Elsevier, 2006, p. 279. ISBN 0-7623-1322-6. 


  2. ↑ Beccaria, Cesare. Tratado de los delitos y de las penas (en es). en casa de Rosa, Librero, 1828. 








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more