Batalla de Bairén








No s'ha de confondre amb batalla de Bailèn.










































Infotaula de conflicte militarBatalla de Bairén
Reconquesta



Batalla de Bairén (PI 1100)

Batalla de Bairén

Batalla de Bairén



Batalla de Bairén


Coord.: 38° 58′ 0″ N, 0° 11′ 0″ O / 38.96667°N,0.18333°O / 38.96667; -0.18333

Cid.png
Tipus
batalla
Data
1097
Coordenades
39° 00′ 04″ N, 0° 15′ 18″ O / 39.00111111°N,0.255°O / 39.00111111; -0.255
Lloc
Gandia
Resultat
Victòria castellana
Bàndols




Castella Regne de Castella
Aragó Regne d'Aragó 		Imperi almoràvit Almoràvits

Comandants en cap




Castella El Cid
Aragó Pere I d'Aragó 		almoràvit Abul-Hasan Ali al-Hajj



Cronologia

← Batalla de Quart de Poblet


Batalla de Consuegra →

Modifica les dades a Wikidata




La batalla de Bairén fou un enfrontament entre les forces de el Cid i Pere I d'Aragó, i les almoràvits de Abul-Hasan Ali al-Hajj.
El Pacte de Borriana signat el juny de 1094 establia una ajuda mútua enfront dels almoràvits entre el Cid, que acabava de conquerir Balansiya el maig[1] i havia fet cremar Yafar ibn Abd Allah ibn Yahhaf, i Pere I d'Aragó i Navarra. En virtut del pacte, va abastir de municions[2] amb les forces dels dos senyors[3] el castell de Benicadell, la fortalesa que dominava l'accés a la plana valenciana des del sud, ja que els almoràvits dominaven Gandia i Xàtiva.
Yusuf ibn Tashfin va nomenar Abul-Hasan Ali al-Hajj comandant de l'exèrcit que hauria de conquerir la ciutat en substitució de Yusuf Abu Abdullah Muhammad.
De retorn a València, van vèncer als musulmans, que disposaven d'un estol de suport, al castell de Bairén, a Gandia[4] el gener del 1097.[5]



Referències





  1. ↑ Cronología de Aragón y otros relacionados(castellà) GEA de Albarracín,


  2. ↑ Bocairent, Segle XI


  3. ↑ «?????».(castellà) Rodrigo Díaz de Vivar


  4. ↑ Castillo de Bairén(castellà) DGPA,


  5. ↑ Pacte de BorrianaEnciclopèdia.cat,




Enllaços externs



  • The march of conquest of Yusuf ibn Tashfin: The birth of the Lamtuna-Banu Turjut empire(anglès)



-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more