Altiplà Iranià
| Tipus | Altiplà | |||
|---|---|---|---|---|
| ||||
 | ||||
Plaques tectòniques d'Euràsia, Aràbia i Índia.
L'altiplà iranià,[1][2] és una formació geològica d'Àsia Occidental i Àsia Central. Forma part de la Placa euroasiàtica i té les Muntanyes Zagros a l'oest, la Mar Càspia i Kopet Dag al nord, l'estret d'Ormuz i el Golf Pèrsic al sud i el Riu Indus a l'est de Pakistan.
Com a regió històrica inclou la Pàrtia, la Mèdia, Persis i alguns territoris més que ja no pertanyen a l'actual Iran.[3]
El vessant oriental de les Muntanyes Zagros hi pot ser inclòs. L'Encyclopædia Britannica n'exclou les parts baixes de "Khuzestan"[4] i caracteritza Elam com la zona que va de "la regió des de la Plana mesopotàmica a l'Altiplà iranià".[5]
Des del Caspi a Baluchistan, l'altiplà iranià té una llargada d'uns 2.000 km. Engloba la major part d'Iran, Afghanistan i Pakistan parts de l'oest del riu Indus i una zona del quadrilàter que formen les ciutats de Tabriz, Shiraz, Peshawar i Quetta
que ocupen uns 3.700.000 km². Malgrat que sigui anomenat un "altiplà", està lluny de ser una plana i conté diverses serralades de muntanys, el cim més alt és el Damavand a la serralada Alborz amb 5.610 m, i la conca de Lut a l'est de Kerman està per sota dels 300 m d'altitud.
Contingut
1 Geologia
2 Geografia
2.1 Serralades de muntanyes
2.2 Rius i planes
3 Referències
Geologia
L'altiplà es va formar geològicament per acrecióde terrenys del continent Gondwana entre la plataforma de Turan al nord i la part més avançada dels Zagros, la zona de sutura entre la placa aràbiga que es mou cap al nord i el continent euro-asiàtic. És una regió geològicament ben estudiada encara que la major part de les reserves de petroli iranià no es troben en l'altiplà.
Geografia
Les seves serralades es poden dividir en cinc subregions principals:[6]
L'altiplà iranià nord-oest amb les muntanyes Pontus i Taurus, té unes temperatures més extremes i major pluviometria que la resta de l'altiplà. Aquesta regió es coneix com l' Anti-Taurus, i l'altitud mitjana dels seus cims ultrapassa els 3.000 metres. El Mont Ararat, amb 5.137 metres és el més alt de Turquia. El Llac Van es troba a 1.546 metres d'altitud.
Serralades de muntanyes
- Serralades iranianes del nord-oest
Sabalan 4.811 m
Alborz
Damavand 5.610 m
- Serralades iranianes centrals
Kūh-e Hazār 4.500 m- Kuh-e Jebal Barez
- Serralades iranianes orientals
Kopet Dag
- Kuh-e Siah Khvani 3.314 m 36° 17′ N, 59° 3′ E / 36.283°N,59.050°E / 36.283; 59.050
- Kuh-e Siah Khvani 3.314 m 36° 17′ N, 59° 3′ E / 36.283°N,59.050°E / 36.283; 59.050
- Serralades iranianes d'Eshdeger
- 2.920 m 33° 32′ N, 57° 14′ E / 33.533°N,57.233°E / 33.533; 57.233
- 2.920 m 33° 32′ N, 57° 14′ E / 33.533°N,57.233°E / 33.533; 57.233
- Afghanistan
- Muntanyes Sulaiman
Pakistan occidental
Balochistan
Sikaram 4.755 m 34° 2′ N, 69° 54′ E / 34.033°N,69.900°E / 34.033; 69.900
Kuh-e Taftan 3.941 m 28° 36′ N, 61° 8′ E / 28.600°N,61.133°E / 28.600; 61.133
- Zargun 3.578 m 30° 16′ N, 67° 18′ E / 30.267°N,67.300°E / 30.267; 67.300
Rius i planes
- Desert Kavir
- Desert Lut
Hamun-e Jaz Murian
- Riu Halil
Gavkhouni
- Riu Zayandeh
Conca Sistan
- Riu Helmand
- Riu Farah
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Altiplà Iranià |
↑ Robert H. Dyson. The archaeological evidence of the second millennium B.C. on the Persian plateau. ISBN 0-521-07098-8.
↑ James Bell. A System of Geography, Popular and Scientific. Archibald Fullarton, 1832, p. 7,284,287,288.
↑ Old Iranian Online, University of Texas College of Liberal Arts (retrieved 10 February 2007)
↑ s.v. "ancient Iran"
↑ s.v. "Elamite language"
↑ Plantilla:Cite peakbagger
- Y. Majidzadeh, Sialk III and the Pottery Sequence at Tepe Ghabristan. The Coherence of the Cultures of the Central Iranian Plateau, Iran 19, 1981, 141-46.
