Llengües oceàniques


















Infotaula de família lingüísticaLlengües oceàniques
Classificació lingüística

llengües humanes
llengües austronèsiques
llengües malaiopolinèsies
llengües malaiopolinèsies nuclears
llengües malaiopolinèsies centrals-orientals
llengües malaio-polinèsies orientals


Codis
Codi Glottolog
ocea1241
Modifica les dades a Wikidata



Distribució de les llengües oceàniques

  •  Almirall i Yapès

  •  St Matthias

  •  Oceànic occidental i Meso-Melanesi

  •  Temotu

  •  Salomonès sud-oriental

  •  Oceànic meridional

  •  Micronesi

  •  Fijià-Polinesi



  • Les llengües oceàniques són un grup de les llengües austronèsiques format per unes 450 llengües a les illes de l'Oceà Pacífic, que inclou Polinèsia, Micronèsia i Melanèsia. Aquest grup d'idiomes, definides genèticament, inclou tots els nadius idiomes que es parlen a les Illes del Pacífic, amb l'excepció de les llengües aborígens d'Austràlia i les llengües papús.




    Contingut






    • 1 Introducció


    • 2 Classificació de llengües


    • 3 Bibliografia


    • 4 Referències


    • 5 Enllaços externs





    Introducció


    A través de la recerca en la Lingüística diacrònica, molt lingüistes, especialment l'alemany Otto Dempwolff (1871-1938) i el britànic Sidney Herbert Ray el 1896, van ser capaços de demostrar l'existència d'un avantpassat comú en el grup de llengües oceàniques: el proto-oceànic (Poc). Una anàlisi del 2008 de l'Austronesian Basic Vocabulary Database[1] dóna suport a la unitat lingüística del grup de llengües.


    Aquesta llengua hauria estat parlada pels avantpassats de les poblacions austronèsies d'Oceania abans de la seva dispersió, que probablement es va produir fa uns 4000 anys, a partir de l'Arxipèlag de Bismarck, a l'est de Papua-Nova Guinea. Els arqueòlegs i els lingüistes estan d'acord que aquesta població coincideix més o menys amb la que va desenvolupar cultura Lapita.



    Classificació de llengües


    Dins de la família austronèsia, el sotsgrup oceànic se situa en el grup "central-oriental" de la branca malaio-polinèsies. Aquest grup comprèn 498 llengües vives, repartides així :



    • Llengües de l'Almirallat

    • Llengües Temotu


    • Llengües oceàniques occidentals

      • Llengües de Nova Guinea Septentrional

      • Llengües Papua Tip

      • Llengües meso-melanèsies




    • Llengües oceàniques centre-orientals,

      • Llengües canac


      • Vanuatu del Sud

      • Centre i Nord de Vanuatu

      • Llengües micronèsies

      • Pacífic central

        • Llengües de Fidji

        • Llengües polinèsies








    Una representació alternativa de les relacions entre llengües oceàniques, amb diferents hipòtesis d'agrupament, apareix en aqueste figura:








    Oceànic 
    (100%)












     (67%) 













    Almirallat



     (83%) 























    Temotu





    Oceànic meridional



     Meso-Melanesi 
    (82%)



















    Salomònic sud-oriental





    Bali-Vitu





    Meso-Melanesi propi
    (84% com a unitat)





    (70%)













    Llengües micronèsies





    Fijià-Polinesi (Central Pacific)











    Oceànic occidental (parcial)







    Bibliografia





    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües oceàniques Modifica l'enllaç a Wikidata


    • Ray, S.H. (1896). The common origin of the Oceanic languages. Journal of the Polynesian Society: 58–68.

    • Lynch, John; Malcolm Ross; Terry Crowley (2002). The Oceanic languages. Richmond, Surrey: Curzon. ISBN 978-0-7007-1128-4. OCLC 48929366.

    • Ross, Malcolm and Åshild Næss (2007). An Oceanic Origin for Äiwoo, the Language of the Reef Islands?. Oceanic Linguistics 46: 456–498.



    Referències





    1. Austronesian Basic Vocabulary Database




    Enllaços externs



    • (anglès) Classificació i llista de les llengües oceàniques (ethnologue.com)








    Popular posts from this blog

    Hivernacle

    Fluorita

    Hulsita