Ngtjyty

Per a altres significats, vegeu «Alacant (desambiguació)».

Alacant
Bandera d'Alacant Escut d'Alacant
Vista d'Alacant, el Castell de Santa Bàrbara i la muntanya de Benacantil.
Localització
38° 20′ 43″ N, 0° 28′ 59″ O / 38.345277777778°N,0.48305555555556°O / 38.345277777778; -0.48305555555556
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	l'Alacantí
Capital de	província d'Alacant l'Alacantí
Municipi	12
Població
Total	331.577 (2018)
• Densitat	1.647,42 hab/km²
Gentilici	Alacantí, alacantina[1]
Predomini lingüístic	Valencià[2]
Geografia
Superfície	201.270.000 m2 (201,27 km2)
Banyat per	Mar Mediterrània
Altitud	0 m
Limita amb	Agost Busot el Campello Montfort Mutxamel Relleu Sant Vicent del Raspeig Tibi Aigües Elx Xixona Sant Joan d'Alacant
Partit judicial	Alacant
Història
Fundació	324 aC (Lucentum)
Festa major	Fogueres de Sant Joan Del 21 al 24 de juny
Patró	Nicolau de Mira, Mare de Déu del Remei
Dia de mercat	dijous i dissabtes
Organització política
• Alcalde	Gabriel Echávarri Fernández (2015)
Economia
Pressupost	240.409.532,99 €[3] (2012)
euro (EUR)
Identificador descriptiu
Codi postal	03000-03099
Zona horària	UTC+01:00
Prefix telefònic	966 i 965
Codi de municipi INE	03014
Codi ARGOS de municipis	03014
Altres
Agermanament amb	Herzliya, Israel León, Nicaragua Matanzas, Cuba Niça, França Orà, Algèria Riga, Letònia Toyooka, Japó Carloforte, Itàlia[4]
Lloc web	www.alacant.es

Alacant és una ciutat del sud del País Valencià, la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima. A la costa mediterrània, té una població de 335.052 habitants (2013) i forma una conurbació de més de 452.462 habitants amb diverses localitats properes com Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant, Mutxamel i El Campello. Estadísticament s'associa també a l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx, que té 757.443 habitants.

És una ciutat eminentment turística i de serveis. Lingüísticament és una ciutat situada oficialment dins del predomini lingüístic valencianoparlant, tot i que ha patit des d'anys enrere un procés (políticament intencionat) de substitució lingüística continuu (proces similar al que es produeix en altres grans poblacions del predomini lingüístic com València i Barcelona), que es plasma en l'actualitat amb la presència majoritaria del castellà, situació reforçada als últims anys atès que hi ha un 10% de població estrangera, majoritàriament de l'Amèrica Llatina. L'ús vehicular del valencià en aquest territori és reduït, no obstant això, la majoria sap utilitzar-lo i entendre'l. Tant en el carrer, com en molts barris (Benalua, Raval roig...), tallers i comerços, no resulta complicat trobar gent que el parla.^[5]

Etimologia

El primer topònim amb què es coneix Alacant és la denominació grega d'Akra Leuka (Ἂκρα Λευκῆ, Akra Leukḗ o Λευκῆ Ἂκρα, Leukḗ Akra, «muntanya blanca») que ençà feia referència a una factoria o un assentament cartaginès del qual no se sap el seu nom original en púnic,^[6] tot i que recolliria probablement la forma íbera de Leukanté. De la mateixa manera, també es creu que es tracta del mateix lloc en què les primeres fonts romanes coneixiem com a Castrum Album («fortalesa blanca»).^[6] Tanmateix, encara que no hi ha una confirmació definitiva en la relació amb Alacant i el Tossal de Manises, sembla que hi ha una clara relació etimològica entre Akra Leuké i la posterior denominació llatina de Lucentum o Leukante.^[6]

Per altra banda, altres autors argumenten que el nom d'Alacant es manté netament en la seua forma original íbera, el qual podria provenir de «ALA ('vall') + CAN ('muntanya') + T ('alt')».^[7] Comptat i debatut, Alacant significaria 'la vall de la muntanya alta', en consonància amb el context orogràfic del paratge, ja que la ciutat s'assenta al peu del Benacantil, el nom del qual significaria "el puig de la muntanya alta", segons els mateixos autors. També s'ha de tenir en compte que el mot "cantal" en valencià significa "pedra".^[8]

Contra aquesta hipòtesi, altres autors consideren que la relació de l'ètim ALA com a 'planura' és discutible,^[9] si es té en compte que les formes antigues corresponents al topònim Alacant no duien la A- inicial (que s'afegí després, en temps dels àrabs, mitjançant l'anteposició de l'article al-), sinó que començaven directament per L- (així, la forma indígena Lqnt o la romana Lucentum). Siga com siga, amb l'arribada dels andalusins, esta denominació evolucionà cap a Medina Laqant o al-Laqant^[10] (en àrab لَقَنْت o ألَلَقَنْت), que és d'on prové el nom en valencià d'Alacant en l'actualitat.^[11]

Història

Plaça de l'Ajuntament

Article principal: Història d'Alacant

Si bé l'origen més remot d'Alacant es deu a la civilització ibera, qui mantenia relacions comercials amb grecs i fenicis, va ser fundada pels romans, l'assentament del qual ocuparia hui dia un solar al barri de Benalua, a l'oest del nucli antic. En aquest lloc, des de finals del segle xix, s'han trobat restes arqueològiques romanes entre el s. I i VIII aC. Així, a l'antiga Estació de Múrcia es va trobar una inscripció dedicada a Marco Aureli i Còmode pel Municipi de Lucentum, que era la llatinització del nom iber Leucanti.

En la segona meitat del s. VIII s'hi instal·laren andalusins provinents d'Aràbia, Síria i pobles berbers en finques situades al voltant de la falda del Benacantil, esdevenint l'origen del desenvolupament urbà de l'actual ciutat, entre els barris de Santa Creu i del Raval Roig. Els andalusins anomenaren a la vila com a Medina Laqant o al-Laqant, nom del qual prové l'actual nom Alacant en valencià, i iniciaren una important transacció comercial des del seu port, principalment cordatges.

L'any 1248 va ser conquerida militarment per diversos pobles cristians, principalment catalans, i passà a formar part definitivament de la Corona d'Aragó i del Regne de València amb el rei Jaume el Just en 1296, tot i que amb contínues i intermitents tensions dinàstiques i polítiques amb el Regne de Castella. Durant aquest període la vila gaudeix de privilegis forals, té vot a les Corts Valencianes i es desenvolupa una societat feudal basada en la mà d'obra barata dels tagarins. El 1386 la vila fou atacada durant una ràtzia de l'Emirat de Gharnata.^[12] En 1492 el rei Ferran el Catòlic atorga a Alacant el rang de ciutat.

Escut històric d'Alacant en l'època foral

El 1691, durant la guerra dels Nou Anys, la ciutat fou pràcticament destruïda en un bombardeig de la flota francesa de Jean II d'Estrées. Durant la Guerra de Successió Alacant fou declarada inicialment com a filipista, però després de la derogació dels Furs de València en 1707 es decantà pel bàndol austriacista. Això tingué com a conseqüència anys de violentes sublevacions i revoltes populars contra Felip V de Castella, durant la qual dos terços de la ciutat fou destruïda per bombardejos, així com la destrucció gran part de les muralles i importants danys al Castell de Santa Bàrbara. Als segles XVIII i XIX es fa palesa la importància comercial de la ciutat, i en 1833 és designada com a capital d'una província espanyola creada ad hoc.

El tarannà progressista i liberal dels alacantins es manifesta al llarg dels segles XIX i XX, com demostra les manifestacions populars d'alegria per la desaparició de la Inquisició, i el suport al pronunciament de setembre de 1868 que donà pas al Sexenni Revolucionari. El primer club republicà al País Valencià s'obrí a Alacant prop de novembre de 1868, i aquesta tendència política guanyà les eleccions municipals de 1870. El 1931 el primer alcalde democràtic fou Llorenç Carbonell i Santacruz, d'Izquierda Republicana, durant la Segona República. Aquest darrer alcalde dugué a terme diversos projectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. Durant la Guerra Civil espanyola, malgrat el dur assetjament per bombardejos, Alacant fou l'última ciutat en caure en mans del bàndol franquista sublevat, i patí la repressió de la posterior dictadura.

El carrer Arquitecte Morell, al centre d'Alacant, en la riuada de setembre de 1997.

La dècada dels seixanta va portar el desenvolupament econòmic i el creixement demogràfic que va continuar en les dècades següents. L'economia va evolucionar cap al sector serveis, especialment cap al turisme, i es va produir el major desenvolupament urbanístic de la ciutat, amb el sorgiment de nous barris en l'extraradi. Amb la segona restauració democràtica, el govern municipal passaria a mans del PSPV des de 1978 fins a 1995, i des d'aleshores hi governa el PP. A causa del clima mediterrani i d'un caòtic planejament urbanístic, Alacant pateix inundacions destructives. El 1982 amb 220 mm i el 1997 amb 270 mm, rècords pluvials en el seu moment, provocaren inundacions en la ciutat, en alguns llocs fins a una profunditat d'un metre, provocant grans pèrdues econòmiques, i huit víctimes mortals. En conseqüència, es dugué a terme un gran pla de defensa anti-riuades que ha reduït l'efecte de la pluja.^[13]

L'entrada del segle XXI es caracteritza, principalment, per una nova expansió urbanística, acompanyada per un creixement demogràfic gairebé exponencial, en raó de la immigració. I també la tornada del tramvia, el TRAM, i la Ciutat de la Llum, uns estudis de cinema al sud de la ciutat.

Geografia

Vista panoràmica d'Alacant des del Castell de Santa Bàrbara.

La ciutat es troba a la riba del Mediterrani, en una planura sortejada per una sèrie de tossals i elevacions. La muntanya Benacantil, amb 169 m. d'altura domina la façana urbana en què es troba també el Tossal, la Serra de Sant Julià o Serra Grossa, les llomes del Garbinet i el Tossal de Manises. Enmig hi discorren barrancs i tàlvegs, alguns completament amagats pel creixement urbà com les rambles de Canicia, Bon hivern o Sant Blai-Benalua, altres, de més envergadura, són canalitzades com la Rambla de les Ovelles o la del Juncaret. Al sud de la ciutat hi ha una zona pantanosa, el Saladar d'Aiguamarga.

En la línia costanera cal assenyalar les platges que són de nord a sud Sant Joan, l'Almadrava, l'Albufereta, el Postiguet, el Saladar, Aiguamarga (també coneguda com a Urbanova), totes dins de la malla urbana. També cal esmentar les platges de l'illa de Tabarca. Entre les platges de l'Albufereta i Sant Joan s'hi troba el Cap de l'Horta, amb nombroses cales: Calabarda, els Cantalars, els Jueus, o la Palmera.

Hi ha un gran desnivell a la mateixa ciutat: mentre que l'Ajuntament és situat a 0 m. d'altura i es pren com a referència per a mesurar l'altura de qualsevol punt de la península Ibèrica, hi ha barris al mateix nivell, com Platja Sant Joan, altres a més altura com el Pla del Bon Repòs i Sant Blai a 30 m., els Àngels a 75 m. o Ciutat Jardí i Verge del Remei a més de 80 m.

El terme municipal abraça més de 200 km² i destaca com màxima altura els 1.208 m del Cabeçó d'Or. També hi ha muntanyes de menor altura com les serres de les Àguiles, Alcoraia, Mitjana, Fontcalent (428 m.), Sanç i els Teixos, que separen l'Alacantí de les comarques del Vinalopó. Aquestes elevacions són formacions compostes per de roca calcària, marga i gres. Quant a la hidrografia cal assenyalar les conques del riu Montnegre o Sec i de la Rambla de les Ovelles a més de nombroses rambles de menor conca. Destaca també l'illa de Nova Tabarca, davant del cap de Santa Pola i que forma part del municipi.

Vista panoràmica d'Alacant des del Castell de Sant Ferran.

Clima

Climograma d'Alacant (Ciutat Jardí)

El clima d'Alacant és de tipus mediterrani àrid, amb temperatures suaus al llarg de l'any i pluges escasses, concentrades en els períodes equinoccials. Les temperatures oscil·len entre els 16,8 °C i 6,2 °C de gener i els 30,6 °C i 20,4 °C d'agost, la temperatura mitjana anual és de 17,8º, les gelades i les temperatures per damunt dels 40º són excepcionals. L'oscil·lació tèrmica diària és molt petita degut la influència marítima, encara que en episodis ocasionals de vent de ponent pot superar els 15 °C. Pel que fa a l'oscil·lació anual, aquesta és també reduïda, per la qual cosa els hiverns són suaus i els estius calorosos.

Les precipitacions són de 336 mm anuals sent setembre i octubre els mesos més plujosos a causa de les pluges torrencials causades per la gota freda, que poden aconseguir més de 200 mm en 24 h causant severes inundacions. Aquesta irregularitat és el que explica que a l'any només hi haja 37 dies plujosos mentre que les hores de sol són 2.864.

Els màxims de temperatura màxima a Alacant són 41,4 °C el 4 de juliol de 1994, 41,2 °C el 12 de juliol de 1961 i 40,4 °C el 18 d'agost de 1949. Els de temperatura mínima són -4,6 °C el 12 de febrer de 1956 i -2,6 °C el 3 de gener de 1971 i el 26 de desembre de 1962. Els rècords de precipitació en 24 hores són els 270,2 mm del 30 de setembre de 1997 i els 220,2 mm del 19 d'octubre de 1982.

Població

Vegeu Organització politicoadministrativa d'Alacant.

Barris i zones d'Alacant

Estrangers (+ 1.000 habitants)[15]
Posició	Estat	Població
1a	Algèria	7.731
2a	Romania	3.532
3a	Marroc	3.460
4a	Itàlia	2.906
5a	Colòmbia	2.461
6a	Rússia	2.110
7a	França	1.866
8a	Xina	1.665
9a	Ucraïna	1.658
10a	Argentina	1.512

Segons el padró de l'1 de gener de 2017, el terme municipal té 329.988 habitants, i ocupa el 2ⁿ lloc de ciutats més poblades del País Valencià i l'11è d'Espanya. Al nucli urbà hi viuen 322.400 habitants, i 7.588 en partides rurals, i Platja de Sant Joan és el barri amb més població de la capital, amb 22.424 habitants (segons l'Ajuntament d'Alacant l'1 de gener de 2017).

El 1900 hi havia 50.495 habitants que van augmentar lentament fins al 1950, amb 101.791. A partir d'eixe moment el desenvolupament urbanístic va ser espectacular i se superaren els 200.000 el 1975 i els 250.000 el 1981. Amb la restauració democràtica el creixement va ser més lent fins als 272.432 habitants el 1998. Des de llavors l'increment de la immigració ha causat un nou auge demogràfic que ha fet que se sobrepassen els 300.000 habitants, essent-ne quasi un 10% d'altres nacionalitats, entre els quals destaquen algerians amb 7.731, romanesos amb 3.532 i marroquins amb 3.460.

La conurbació que forma amb els municipis fronterers de l'Alacantí (Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant, Mutxamel i El Campello) sobrepassa els 450.000 habitants (462.694 en 2017) i disposa cada vegada de més serveis compartits com són els transports públics (Autobusos interurbans i el TRAM Metropolità d'Alacant. L'àrea metropolitana d'Alacant-Elx té 751.342 habitants i és la vuitena d'Espanya.

Demografia pre-estadística^[16]

Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població[17]
	Font: Institut Nacional d'Estadística

Política i govern

Seus de l'administració de l'Estat i autonòmica

A la Plaça de la Muntanyeta es troben les principals seus administratives de l'Estat, en què se situen la seu del Subdelegació del Govern espanyol a la província d'Alacant, així com la seu provincial de l'Agència Tributària, o la Sots-secretaria provincial del Ministeri de Justícia.

Quant a seus autonòmiques, destaca la Delegació Provincial del Consell de la Generalitat (govern valencià) en la Torre Generalitat que es troba presidint la Rambla de Méndez Núñez, amb el seu popular rellotge digital. Allí se celebren els plens una vegada al mes. Així mateix, es troben direccions territorials de totes les conselleries, destacant per la singularitat dels edificis la Casa de Bruixes on se situen la Direcció territorial de Presidència i la Conselleria de Benestar Social, el Teatre Arniches amb la d'Infraestructures i Transports, o l'edifici de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport que es troba en el carrer Carratalá, en el Barri de Benalúa i contigua als Jutjats.

Ajuntament

Corporació municipal

Article principal: Eleccions municipals d'Alacant

El Ple de l'ajuntament està format per 29 regidors. En les eleccions municipals del 24 de maig de 2015 el Partit Popular (PP) hi obtingué 8 regidors; el Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), Guanyar Alacant-Acord Ciutadà (GA-AC) i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's) n'aconseguiren 6 cadascun i Coalició Compromís (Compromís), amb el 9,03% dels vots, va obtindre per primera vegada representació a l'ajuntament amb 3 regidors. Unió, Progrés i Democràcia (UPiD), amb un 2,74% dels vots, va perdre la seua representació.

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Alacant
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		Asunción Sánchez Zaplana	38.490	25,58%	8 (-10)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Gabriel Echávarri Fernández	30.526	20,29%	6 (-2)
	Guanyar Alacant-Acord Ciutadà[a]		Miguel Ángel Pavón García	28.156	18,71%	6 (+4)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		José Luis Cifuentes Honrubia	28.132	18,70%	6 (+6)
	Compromís per Alacant		Natxo Bellido Suay	13.582	9,03%	3 (+3)
	Unió, Progrés i Democràcia		Fernando Enrique Llopis Pascual	4.129	2,74%	0 (-1)
	Altres candidatures[b]			5.682	4,96%	0
	Vots en blanc			1.756	1,17%
Total vots vàlids i regidors				114.453	100 %	29
	Vots nuls			1.309	0,86%**
Participació (vots vàlids més nuls)				115.762	63,28%**
Abstenció				88.069*	36,72%**
Total cens electoral				239.831*	100 %**
Alcalde: Gabriel Echávarri Fernández (PSPV) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (21 vots: 6 de PSPV, 6 de GA-AC, 6 de C's i 3 de Compromís[19])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[20] Junta Electoral de la Zona d'Alacant.[21] Diari Ara[22] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Eleccions municipals des de 1979

L'evolució en el repartiment dels regidors per partits polítics des de les eleccions municipals de 1979 és la següent:

Candidatura		1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015
	AP / PP[c]	0	8	9	12	14	15	14	15	18	8
	PSPV-PSOE	13	19	12	12	10	11	12	14	8	6
	PCE / EUPV / GA[d]	4	0	2	2	3	1	1	0	2	6
	C's										6
	Compromís									0	3
	UCD	10
	CDS		0	5	0
	SCAL				1	0
	UPiD									1	0
Fonts: Ministeri de l'Interior[20]

Alcaldes

Entre 2015 i 2018 l'alcalde d'Alacant va ser Gabriel Echávarri Fernández del PSPV. Va ser elegit amb els vots dels regidors de PSPV, GA-AC, C's i Compromís.^[23] El 9 d'abril de 2018 va dimitir com a alcalde.^[24]

Abans, des de 1979 fins a 1995 la ciutat va estar governada per alcaldes pertanyents al PSPV, i des de 1995 fins a 2015 el PP va mantindre l'hegemonia política.^[25]

Economia

Seu principal de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani.

Alacant és una ciutat de gran dinamisme econòmic, fonamentat principalment en el sector terciari, que dóna ocupació al 84,2% de la població activa.^[26] Entre les activitats econòmiques desenvolupades a Alacant destaca de manera especial el comerç, que històricament tingué el suport del port de la ciutat. Les activitats comercials de la ciutat tenen un gran poder d'atracció per a gran part del sud valencià, amb un eix que gira al voltant del Vinalopó fins a la localitat manxega d'Almansa. Actualment, Alacant ocupa el cinquè lloc a nivell estatal en importància pel que fa al comerç, només superada per Madrid, Barcelona, València i Sevilla.

El sector del turisme ja hi sorgí a mitjans del segle xix, si bé el seu desenvolupament té lloc principalment als anys 50 del segle xx, passant a ser una activitat important de la ciutat, afavorit per un clima benigne, les platges i el patrimoni històric (Castell de Santa Bàrbara, Església de Santa Maria, Cocatedral de Sant Nicolau de Bari, nucli antic, entre altres) i la seua oferta d'esplai. També és un centre d'activitats financeres, on la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) hi té la seua seu, així com d'importants activitats administratives, com ara l'agència europea de l'Oficina d'Harmonització del Mercat Interior (OAMI), o la Torre Generalitat d'Alacant. La Universitat d'Alacant, situada entre els municipis d'Alacant i Sant Vicent del Raspeig, té més de 30.000 alumnes i atrau un nombre important d'estudiants estrangers.

El sector de la indústria ocupa al 6,2% de la població activa del municipi, on destaquen la fàbrica d'alumini d'Alcoa, de tabac (Altadis), de maquinària, de materials de construcció i de productes alimentaris (Gelats Alacant). L'antiga fàbrica de Tabacalera fou d'una gran importància econòmica durant diversos segles, arribant a tenir-hi ocupades més de 4.000 treballadores. Dins de l'àrea metropolitana, les activitats fabrils tenen gran importància al municipi de Sant Vicent del Raspeig, cap on s'estén la infraestructura industrial. Els principals polígons industrials del municipi són el polígon de Les Atalaies, el del Pla de la Vall Longa, el d'Aiguamarga, i la zona industrial de la Florida.

Degut a la crisi econòmica de 2008 Alcoa i Altadis, dos de les úniques grans fàbriques d'Alacant, van tancar les seues portes, deixant a l'atur a centenars de treballadors. Tot i això, la implantació de la multinacional IKEA a la ciutat el 2011 va representar una oportunitat de treball per a la població.

Un dels elements punters de l'economia alacantina és el port d'Alacant, el qual es troba en fase d'expansió amb l'objectiu de situar-se entre els 10 més importants en trànsit de mercaderies. Actualment, uns 15 milers de persones treballen de manera directa o indirecta a les seues dependències. Històricament el port d'Alacant ha estat íntimament lligat al destí de la ciutat. De fet, quan al segle xvii comença el comerç amb Amèrica, el port alacantí es converteix en el més important del Regne de València, i en el segon port de la Corona d'Aragó després del de Barcelona.

Patrimoni historicoartístic

Mercat Central d'Abastos d'Alacant

Portada de la basílica de Santa Maria d'Alacant.

Patrimoni civil

• 
  Ajuntament d'Alacant (s. XVI). Punt de referència per al mesurament de l'altitud sobre el nivell del mar de qualsevol punt d'Espanya, es tracta d'una arquitectura civil barroca.


• 
  Mercat d'Abastos d'Alacant (s. XX). D'estil regionalista, fou construïda el 1911 sobre la muralla del segle xviii que circumdava la ciutat.


• 
  Diputació Provincial d'Alacant (s. XX). Palau d'estil neoclàssic, fou inaugurat el 1931.


• 
  Casa de l'Assegurada (s. XVII).


• 
  Palau Gravina (s. XVIII). Construït entre 1748 i 1808 com a palau del Comte de Lumiares, actualment alberga el Museu de Belles Arts Gravina, dedicat a la pintura a l'escultura regionals des del segle xvi fins a principis del XX.


• 
  Palau Maisonnave - Arxiu Municipal (s. VI). Casa palatina situada en el nucli antic, en la planta baixa s'han trobat restes d'una necròpolis romana.


• 
  Teatre Principal d'Alacant (s. XIX). Edifici d'estil neoclàssic, fou inaugurat el 1847.


• Casa del Mediterrani. S'espera que la seu s'instale a l'antiga Estació de Múrcia situada al Port d'Alacant que es reformarà i adequarà. Aquesta va ser una promesa del president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero feta a un mitin de les eleccions municipals del 2007 on digué que aquesta institució s'instal·laria a Alacant.


• 
  Castell de Santa Bàrbara (s. XIV). Situat en la part més alta del mont Benacantil, domina tota l'Horta d'Alacant i des d'ell s'albira l'illa de Nova Tabarca. Antic castell àrab, fou reconstruït pels cristians i consta de tres recintes dels segles XIV, XVI i XVIII.


• 
  Castell de sant Ferran (s. XIX). Fou construït el 1813 per a defensar la ciutat de la invasió napoleònica.


• 
  Ciutat Ibero-Romana de Lucentum (origen de la Ciutat) (s. III aC al II dC).

Patrimoni religiós

• 
  Cocatedral de Sant Nicolau de Bari (s. XVII). Edificada també sobre les restes d'altra mesquita, és d'estil renaixentista. Sòbria en el seu aspecte exterior, la seua construcció se realitzà entre 1616 i 1662, encara que el seu claustre, més antic, data del segle XV. Fou elevada com a cocatedral el 1959, compartint la seu catedralícia amb la Catedral d'Oriola.


• 
  Basílica de Santa Maria (s. XIII). Construïda en estil gòtic, fou alçada sobre una antiga mesquita i es tracta del temple més antic de la ciutat. Destaquen el seu altar major, d'estil rococó, i la seua portada, d'estil barroc, ambdues del segle xviii.


• 
  Monestir de la Santa Faç (s. XV). Situat 5 km al nord del centre urbà, és d'estil barroc. Cada any, el segon dijous després de Setmana Santa se produeix una multitudinària peregrinació que ix des de San Nicolau fins aquest monestir.


• 
  Convent de Canongesses de Sant Agustí s. XVIII Començat en 1732, les seues obres s'escamparen fins a començaments del segle xix.

Museus

• Museu Arqueològic Provincial MARQ. Situat abans als baixos de la Diputació Provincial, el 2002 es va inaugurar el seu actual emplaçament a l'antic hospital del Barri del Plà.


• Museu d'Art Contemporani d'Alacant MACA, ubicat a la Casa de l'Assegurada, junt a la Basílica de Santa Maria.


• 
  Llotja del Peix (s. XX). De principis del segle xx, és un edifici de caràcter industrial d'estil historicista, que integra detalls ornamentals àrabs. Serveix des de 1992 com a sala d'exposicions.


• 
  Pous de Garrigòs (s. XVI).

Transports

TRAM - Metropolità d'Alacant

Vegeu l'article principal de TRAM Metropolità d'Alacant.

Els serveis del TRAM combinen el tramvia en superfície, el metre lleuger (tant en superfície com en subterrani) en el nucli urbà i serveis de rodalia (tant amb trens dièsel com amb tren tramvia, amb velocitats de fins a 110 km/h), fins a poblacions properes de l'àrea metropolitana i altres més llunyanes.

Un rodalia de la línia 1 operat per FGV aturat en l'estació Lucentum direcció El Campello

El TRAM penetra en subterrani en arribar al nucli urbà d'Alacant, aquest túnel tindrà un total de 4,2 km i sis estacions: MARQ, Mercat, Estels, Intermodal, Gran Via i Avinguda d'Oriola, per aquest túnel passaran la majoria de serveis urbans i de rodalia. Actualment, d'aquest túnel solament està operatiu el tram Estels-Mercat-MARQ, d'apròximadament 1 km de longitud.

La línia 2 (L2) que va des de Sant Vicent del Rapeig a la Plaça dels Estels, al centre de la ciutat, finalment es va posar en marxa el 4 de setembre després de gairebé tres anys des que va ser inaugurat.

Per a la línies 1 (L1), 3 (L3) i 4 (L4) s'està construint un túnel que travessarà la Serra Grossa per tal de fer possible la circulació d'aquests tramvies alhora. Ara hi viatgen cap al nord de la província, però de moment dos trens no poden fer el mateix tram en ambdós sentits, d'anada i tornada, ja que de vies en aquest tros sota la muntanya alicantina, només n'hi ha una. Encara no se sap quan finalitzaran aquestes obres, atesa la situació econòmica en què es troba la ciutat, que impedeix una continuïtat regulada de les obres.

Barris com Polígon de Sant Blai, El Palamó o localitats Sant Joan d'Alacant o Mutxamel esperen el seu torn per rebre el tramvia.

La xarxa també serveix a tota la costa Nord de la província donant un servei de rodalia a poblacions com Benidorm, Altea i Dénia, on està previst que es creuen brancs tramviaris i serveis suburbans. A més, els viatgers de RENFE que disposen d'un bitllet de llarga distància poden utilitzar el servei de tramvia de manera totalment gratuïta mitjançant el «codi combinat rodalies»; servei que l'empresa ferroviària també ofereix a la resta del territori nacional.

Les línies actualment en servei són les següents:

• L1 Estels-Benidorm (Serveis de rodalia amb Trens-TRAM)


• L2 Estels-Universitat d'Alacant-San Vicent del Raspeig (Servei metropolità)


• L3 Estels-El Campello (Servei metropolità)


• L4 Estels-Plaça La Corunya (Servei metropolità)


• L9 Benidorm-Dénia (Servei de rodalia amb trens sèrie 2500)

Autobusos urbans

La ciutat disposa d'una extensa xarxa d'autobusos urbans i metropolitans de prop de 40 línies. Aquests autobusos tenen totes les seues tarifes i títols de viatge integrats entre si i fins i tot amb el TRAM a través de la targeta sense contacte Móbilis que pugues usar-se indistintament per al transport dins de l'Àrea Metropolitana d'Alacant.

Actualment continua sent el mitjà de transport públic més utilitzat pels alacantins gràcies al seu gran de cobertura del territori urbà.

Aeroport d'Alacant

Article principal: Aeroport de l'Altet

L'Aeroport de l'Altet es troba a 11 km del centre de la ciutat, dins del terme municipal d'Elx. És l'aeroport de major tràfic de passatgers del País Valencià, situant-se per davant de l'aeroport de Manises i se situa entre els 50 de major trànsit dins d'Europa. Tradicionalment ha ocupat el sisè lloc en la xarxa aeroportuària espanyola segons el nombre de passatgers, i l'any 2016 l'aeroport es va situar per primera vegada com a cinquè de la xarxa d'AENA, desbancant a l'aeroport de Gran Canària.^[27]

Durant el 2008 es va escometre la seua ampliació amb una nova i moderna terminal que dota a l'actual aeroport d'una capacitat de més de 20 milions de viatgers. D'igual forma també s'espera que tant el TRAM com la línia de rodalia de Renfe Operadora C-1 connecten l'aeroport amb la futura Estació Intermodal Central d'Alacant en una segona fase.

Rodalies

Article principal: Rodalies Alacant - Múrcia

Actualment hi ha 3 línies en funcionament que connecten la ciutat amb els seus voltants i poblacions properes, que forma la xarxa de rodalia entre Alacant i Múrcia. Aquestes línies de rodalia són gestionades per dos operadors diferents. Un és Renfe Operadora, Entitat Pública Empresarial dependent del Ministeri de Foment d'Espanya, que posa a la disposició dels usuaris trens de rodalia en la majoria de grans ciutats espanyoles. Tots els trens operats per RENFE terminen a l'estació d'Alacant Terminal, l'estació de tren principal. L'altre operador és FGV (Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana) que a través de la seua marca comercial a Alacant (TRAM) connecta la ciutat amb el centre de Benidorm passant per altres poblacions costaneres. El TRAM recorre el centre de la ciutat i té com a estació central l'estació de la Marina.

• Alacant-Dénia (Operat per FGV i amb transbord a Benidorm).


• Alacant-Múrcia (línia C-1 Renfe Operadora)


• Alacant-Universitat/Sant Vicent del Raspeig (línia C-3 Renfe Operadora)

Trens de llarg i mig recorregut de Renfe

Renfe Operadora oferix en Alacant trens a Barcelona i València (Euromed); Madrid, Gijón i Santander (Alvia) i, a La Corunya i Montpeller (Talgo).

Tren d'Alta Velocitat

• 
  Alta Velocitat Espanyola: L'AVE arribà a Alacant al mes de juny de 2013. Més tard començaran les obres per al soterrament de les vies al seu pas pel nucli urbà de la ciutat; una nova nova estació de tipus intermodal. El prejecte inicial incloïa un centre comercial i hotel però els efectes de la crisi econòmica començada en 2007 ha deixat el projecte en l'aire i actualment està bloquejat. L'estació englobarà tots els transports públics abans esmentats (AVE, trens de llarga i mitjana distància de Renfe, Rodalies Renfe, TRAM, autobusos de llarg recorregut, autobusos urbans i interurbans (TAM), taxis i servei municipal de lloguer de bicicletes; la millora del Nus Ferroviari d'Alacant (amb la nova línia de doble via electrificada fins a l'aeroport pel Bacarot i la creació del Parc Central de la ciutat gràcies al terreny guanyat a les vies.

Parcs i jardins de la ciutat

L'Esplanada d'Espanya

La closca de l'Esplanada

Esplanada d'Espanya

Article principal: Esplanada d'Espanya

Es va construir sobre l'antic dic, durant la primera meitat del segle xx. Està compost per 6.000.000 de tessel·les que dibuixen un mosaic ondat de colors roig, negre i blanc. A més, el passeig disposa de quatre fileres de palmeres que recorren els més de 500 metres de longitud d'aquest. Es tracta d'un senyal d'identitat per als alacantins, i tot un símbol del turisme de la ciutat. Va ser renovat i restaurat en els anys 90, i tornarà a fer-ho el 2009. Segueix sent considerat un dels grans fites de la ciutat. Anteriorment a la Guerra Civil espanyola, aquesta zona d'esbarjo rebia el nom de Passeig dels Màrtirs.

Parc de Canalejas

Es troba a continuació de l'Esplanada d'Espanya. Es caracteritza per disposar d'una sèrie d'arbres centenaris de grans dimensions (Ficus), que ofereixen ombra durant quasi tot el seu recorregut. La seua proximitat al mar, fan d'aquest parc un lloc ideal per al descans i la lectura. En els seus dos extrems, es poden trobar dues fonts decoratives, i escultures de pedra representant a lleons i gossos, que fan d'entrada al parc. Altre element d'interès és un mapa d'Espanya de gran grandària, i un monument a l'escriptor alacantí, Carlos Arniches.

Parc del Palmerar

Aquest parc es troba en l'entrada sud d'Alacant. Conté centenars de palmeres i abundant vegetació autòctona, a més d'un llac i cascades d'aigua que poden ser visitats en menudes barques disponibles per a llogar.

Parc de l'Ereta

Se situa en les faldilles del Benacantil, i constitueix una de les vistes més espectaculars de la ciutat. Des d'aquest parc poden ser albirats el Barri de Santa Creu, la Catedral de Sant Nicolau, el Port i el Mar Mediterrani. Un altre dels atractius d'aquesta zona, és que està permès recórrer la renovada muralla que accedeix al Castell.

Projectes de zona verda

Alacant sempre ha patit dèficit d'àmplies zones verdes en el centre de la ciutat, per això, després del soterrament de les vies del tren, s'utilitzarà gran part del terreny alliberat per a compensar el dèficit de parcs i de vegetació que pateix. En conseqüència, la zona que actualment ocupa l'estació de Madrid (Renfe) es convertirà en la plaça de major dimensió d'Alacant. L'estació (futura Intermodal) se situarà mig quilòmetre cap a l'exterior (aproximadament entre el pas a nivell d'Alipark i el Pont Roig).

Un altre dels grans projectes consisteix en el desdoblament de l'Esplanada d'Espanya cap al Moll de Tomás y Valiente, duplicant així les seues dimensions. Lògicament, això requereix el soterrament de Comte de Vallellano, que segons fonts de la Generalitat, començarà quan finalitze la Volvo Ocean Race l'octubre de 2008.

Festes

Fogueres de Sant Joan

Foguera de les Carolines Altes, guanyadora de 2005

Les Fogueres de Sant Joan, són les festes majors d'Alacant, d'Interès Turístic Internacional, on es planten les fogueres, monuments satírics de cartó pedra i fusta, cremant-se la Nit de Sant Joan. La festa elegeix la seua reina, la Bellea del Foc, entre les que van ser 'Belleses' de cadascun dels 85 districtes.

Les Fogueres, tal com es coneixen actualment a Alacant, daten de 1928, i promogudes principalment per Josep Maria Pi i Ramírez de Cartagena. Amb el pregó es dóna el tret d'eixida els festejos, es planten les fogueres en la nit del 20 de juny, i quatre dies té lloc la cremà, després del tret d'una gran palmera de foc des del Benacantil visible des de gran part de la ciutat.

Al llarg dels quatre dies de festa, hi ha una agenda d'actes com ara les cercaviles, cavalcades, ofrenes, actuacions musicals, campionats esportius i un llarg etcètera. Al carrer, mentrestant, hi han muntades barraques i racons (també dit racós), on la gent pot dinar, sopar i ballar. Durant aquests dies és típic menjar coca amb tonyina, i bacores. En els dies posteriors a la cremà de les fogueres, hi té lloc un concurs de castells de focs i traques lluentosses que es disparen des de la platja del Postiguet.

Setmana Santa

Destaca també la Setmana Santa alacantina, amb més de 30 confraries que realitzen les seues desfilades processionals des del Diumenge de Rams fins al de Resurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Déu de la Soledat de Francisco Salzillo. Les processons més conegudes són la del Diumenge de Rams (La burreta) en què participen tots els ciutadans i la de la Santa Creu, en dimecres, amb més de 1.000 confrares i quatre passos, sent el més valuós el del Davallament.

Moros i cristians

Les festes de moros i cristians de la ciutat d'Alacant se celebren a cinc barris de la ciutat: El Palamó, del 12 al 19 de març; Sant Blai, del 9 al 12 de juny; Rebolledo, del 29 de juny al 2 de juliol; Altozano, del 12 al 16 d'agost i Benalua, del 24 al 28 d'agost.

Sovint comencen amb l'avís de festa, una desfilada amb vestits de gala, i després hi té lloc la "Nit de l'Olla", quan es fa un altre pregó. Els actes com ara les "Dianes", les "Despertades" i les entrades condueixen a l'Ambaixada i l'Alardo, representacions en què el bàndol cristià venç, simbòlicament, al bàndol moro. El punt final és la finalització amb la "Retreta", una desfilada en to humorístic.

Des de 1993 existix la Federació Alacantina de Mors i Cristians. El seu objectiu és aconseguir objectius conjunts a partir dels esforços dels cinc barris que celebren les festes.

Romeria de la Santa Faç

Es tracta d'una romeria de huit quilòmetres, amb cinc segles d'antiguitat. S'inicia des de la Cocatedral de Sant Nicolau de Bari, i termina al Monestir de la Santa Faç, on es pot contemplar un llençol amb la cara (la faç) de Jesucrist. Se celebra el segon dijous després de la Setmana Santa, i sovint hi participen més de 300.000 persones.

Esports

Marta Baldó.

Estela Giménez.

Malgrat ser el futbol l'esport rei, els èxits esportius més importants de la ciutat provenen d'altres esports. Així, s'han obtingut èxits nacionals i internacionals en esports com l'handbol i el bàsquet, però no obstant això, en esports individuals s'han arribat a millors resultats: Alacant ha estat lloc de naixença o de residència d'una vintena d'esportistes que han participat en els Jocs Olímpics.

Olímpics alacantins

José Antonio Chicoy, que va disputar la final de 4x100 estils de Natació dels Jocs de Mèxic el 1968 és qui potser va iniciar la rellevant participació d'alacantins en els Jocs Olímpics. Però no va ser fins als Jocs de Moscou el 1980 i Los Angeles 1984 quan Domingo Ramón Menargues va aconseguir el quart i el sisè lloc respectivament en Atletisme (3000 metres obstacles).

En els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, hi van participar tres esportistes alacantins i, a més, van obtenir medalla per primera vegada: Miriam Blasco, medalla d'or en judo; Francisco "Kiko" Sánchez, medalla d'or en Vela, 470 masculí; i Carolina Pascual, medalla de plata en Gimnàstica rítmica.

En els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996, Juan Escarré va obtenir medalla de plata en Hoquei sobre herba, Isabel Fernández va obtenir medalla de bronze en Judo i Marta Baldó i Estela Giménez van obtenir medalla d'or en Gimnàstica rítmica. En els següents Jocs Olímpics, Sydney 2000, Isabel Fernández va tornar a obtenir una medalla, aquesta vegada d'or. Finalment, va tancar la seua carrera amb un cinquè lloc en els Jocs disputats en Atenes el 2004, i és l'única esportista alacantina que hi ha aconseguit dues medalles olímpiques fins ara.

Equips esportius alacantins

Vista parcial de l'Estadi José Rico Pérez, camp de l'Hèrcules

L'equip que més títols ha aconseguit a la ciutat va ser el Club Handbol Calpisa. Entre 1975 i 1980 va ser considerat com el millor equip d'Europa. Va obtenir quatre títols de Lliga consecutius (1975, 1976, 1977 i 1978), quatre títols de la Copa del Rei (1975, 1976, 1977 i 1980) i una Recopa d'Europa (1980). Posteriorment, el club va canviar de patrocinador i de denominació en diverses ocasions, passant a cridar-se Tecnisa, Tecnisán (amb la qual va obtenir una altra Copa del Rei el 1986), Gelats Alacant i Club Handbol Alacant Costablanca. Un altre equip d'handbol de la ciutat, femení en aquest cas és Mar Alicante.

Quant al bàsquet, l'Etosa Alacant (denominat oficialment Club Bàsquet Lucentum Alacant) ha estat l'equip esportiu de més èxit des de finals del segle xx. L'Etosa s'ha situat en dues ocasions (temporades 2002-2003 i 2004-2005) entre els 8 millors equips de la lliga espanyola. I en fèmines el Club Bàsquet Akra Leuka.

Amb tot, el futbol sempre ha estat l'esport que ha llevat més passions a la ciutat, malgrat no ser l'esport que més èxits hi ha obtingut. A Alacant, l'equip més representatiu de la ciutat és l'Hèrcules Club de Futbol, el qual ha participat 19 temporades en primera divisió de la LFP (Lliga de Futbol Professional Espanyola). Així mateix, l'altre equip de la ciutat, l'Alacant CF, actualment disputa categories inferiors, però ha arribat a competir en la segona divisió durant diversos anys. D'altra banda, l'Estadi Rico Pérez d'Alacant, amb capacitat per a 30.000 espectadors, és el tercer estadi valencià per aforament, després de Mestalla i el Martínez Valero. El camp va ser seu de la Copa del Món de Futbol de 1982, on van tenir lloc els partits del Grup C (Argentina, Bèlgica, El Salvador i Hongria), així com el partit pel 3r i 4t lloc.

Persones il·lustres

Categoria principal: alacantins

• 
  Pedro Furió (segle xviii), compositor i mestre de capella.


• 
  Francisco Javier Balmis i Berenguer (1753-1819), metge i investigador.


• 
  Eleuterio Maisonnave Cutayar (1840-1890), polític i escriptor.


• 
  Rafael Pastor Marco (1860-1943), compositor musical, nacionalitzat cubà.


• 
  Carlos Arniches Barreda (1866-1943), comediògraf.


• 
  Rafael Altamira y Crevea (1866-1951), humanista, historiador, pedagog i jurista.


• 
  Gabriel Miró i Ferrer (1879-1930), novel·lista d'origen alacantí.


• 
  Òscar Esplà i Triay (1886-1976), compositor.


• 
  Emilio Varela Isabel (1887-1951), pintor. ^{[cal citació]}
  


• 
  Rafael Rodríguez Albert (1902-1979), compositor musical.


• 
  Rafael Altamira (1866 - Mèxic DF, 1951), humanista, historiador i americanista; pedagog, jurista, crític literari i escriptor ^{[cal citació]}
  


• 
  Daniel Bañuls (1905-1947), escultor


• 
  Llorenç Carbonell i Santacruz (1883-1968), el primer alcalde democràtic d'Alacant (1931 a 1936)


• 
  Óscar Esplà (1889 - Madrid, 1976), compositor valencià


• 
  Francesc Figueras i Pacheco (1880-1960), historiador


• 
  José Gadea Pro (1861-1928), metge i alcalde d'Alacant


• 
  Antonio Gades (Elda, Alt Vinalopó, 1936 - Madrid, 2004), ballarí i coreògraf de flamenc i dansa espanyola
  


• 
  Josep Reus i Garcia (1816 - Madrid, 1883) jurista valencià


• 
  Francesc Tallada i Forcadell (1824 - Margalef, El Priorat, 1873), general carlísta


• 
  Pablo Gorgé Samper (1881-1945) (tenor).


• 
  Pablo Gorgé Soler (1850-1913) director d'orquestra i compositor.

Vegeu també

Portal de la ciutat d'Alacant

• Torre Provincial


• Negre Lloma


• La Wagneriana


• Península Ibèrica cartaginesa


• Himne d'Alacant


• Cementeri d'Alacant

Notes

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viccionari
	Viquidites

• Pàgina web de l'Ajuntament d'Alacant


• Institut Valencià d'Estadística


• 
  Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat^{[Enllaç no actiu]}