Replicació de l'ADN










Durant la replicació de l'ADN, la doble hèlix es divideix en dues parts: les bases nitrogenades de cada meitat s'acoblen amb la base homòloga, formant així la cadena mancant.


La replicació de l'ADN és el mecanisme molecular per mitjà del qual l'ADN produeix una còpia de si mateix. Cada vegada que una cèl·lula es divideix, el genoma sencer ha de ser duplicat per poder ser transmès a la descendència (per mitjà de la mitosi o la meiosi). El mecanisme de la replicació és complex i requereix la intervenció de múltiples enzims i proteïnes iniciadores. El procés de replicació de l'ADN es considera "semiconservador": la doble cadena d'ADN parental fa la funció de plantilla per la síntesi de les dues cadenes filles complementàries.




Contingut






  • 1 Estructura de l'ADN


  • 2 ADN polimerasa


  • 3 Vegeu també


  • 4 Referències





Estructura de l'ADN


Article principal: Estructura de l'ADN

Les estructures del DNA es poden determinar usant NMR espectroscòpia basada en la ressonància magnètica nuclear o difracció de raigs X. Els primers informes publicats sobre els patrons de difracció de l'A-DNA i B-DNA analitzades basant-se amb la transformada de Patterson que aconseguia informació limitada sobre l'estructura i orientació de les fibres de DNA aïllades del timus de vedella.[1][2]Wilkins va proposar una anàlisi alternativa el 1953 per als patrons de difracció/dispersió de raigs X de dispersió d'ADN bacterià hidratat.[3] Tot i que la forma B del DNA és més freqüent en les condicions fisiològiques de la cèl·lula.[4] o és una conformació ben definida, sinó una família o un conjunt difús de conformacions d'ADN que es produeixen a nivells d'hidratació alts presenten en una àmplia varietat de cèl·lules vives.[5]
Els seus patrons de difracció de raigs X corresponent i difracció de raigs els patrons de dispersió són característics de paracristalls moleculars amb un grau significatiu de desordre (> 20%),[6][7] i, paral·lelament, l'estructura no és tractable utilitzant només l'anàlisi estàndard.


D'altra banda, les anàlisis estàndard, que només afectin les transformades de Fourier de funcions de Bessel[8]
i models moleculars d'ADN, encara s'utilitzen de forma sistemàtica per a l'anàlisi patrons de difracció de raigs X d'A-ADN i Z-ADN.[9]



ADN polimerasa


Article principal: Polimerasa d'ADN

La polimerasa d'ADN, DNA Polimerasa o el seu acrònim DNApol és una proteïna enzimàticaencarregada de duplicar les cadenes d'ADN durant la replicació. Les ADN polimerases catalitzen la polimerització dels dNTPs (desoxirribonucleòtids) juntament amb una cadena d'ADN que actua de plantilla o motlle durant la replicació de l'ADN.


Actualment és present en la totalitat d'éssers vius i indispensable per a la seva pervivència.



Vegeu també




  • Fragment d'Okazaki.


  • Dogma central.


  • Complex de reconeixement d'origen.



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Replicació de l'ADN Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. Franklin, R.E. and Gosling, R.G. received 6 March 1953. Acta Cryst. (1953). 6, 673: The Structure of Sodium Thymonucleate Fibres I. The Influence of Water Content.; also Acta Cryst. 6, 678: The Structure of Sodium Thymonucleate Fibres II. The Cylindrically Symmetrical Patterson Function.


  2. Franklin, Rosalind «Molecular Configuration in Sodium Thymonucleate. Franklin R. and Gosling R.G» (PDF). Nature, 171, 1953, pàg. 740–741. DOI: 10.1038/171740a0. PMID: 13054694.


  3. Wilkins M.H.F., A.R. Stokes A.R. & Wilson, H.R. «Molecular Structure of Deoxypentose Nucleic Acids» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Nature, 171, 1953, pàg. 738-740. DOI: 10.1038/171738a0. PMID: 13054693.


  4. Leslie AG, Arnott S, Chandrasekaran R, Ratliff RL «Polymorphism of DNA double helices». J. Mol. Biol., 143, 1, 1980, pàg. 49–72. DOI: 10.1016/0022-2836(80)90124-2. PMID: 7441761.


  5. Baianu, I.C. «Structural Order and Partial Disorder in Biological systems». Bull. Math. Biol., 42, 4, 1980, pàg. 464–468. DOI: 10.1016/0022-2836(80)90124-2.


  6. Hosemann R., Bagchi R.N., Direct analysis of diffraction by matter, North-Holland Publs., Amsterdam – New York, 1962


  7. Baianu I.C., X-ray scattering by partially disordered membrane systems, Acta Cryst. A, 34 (1978), 751–753.


  8. Bessel functions and diffraction by helical structures


  9. X-Ray Diffraction Patterns of Double-Helical Deoxyribonucleic Acid (DNA) Crystals











Popular posts from this blog

Hivernacle

Fluorita

Hulsita