Gabriel Brncic





















Infotaula de personaGabriel Brncic
Biografia
Naixement
16 febrer 1942 (76 anys)
Santiago de Xile
Activitat
Ocupació
Compositor i pedagog
Modifica les dades a Wikidata

Gabriel Oliverio Brnčić Isaza (Santiago de Xile, 6 de febrer de 1942-) és compositor, pedagog i especialista en tecnologia i música electroacústica.


Format a Xile, va acabar els seus estudis a Buenos Aires (Argentina), on va iniciar la seva carrera com a intèrpret, compositor i pedagog. En 1974 es va exiliar a Europa i, des de llavors, resideix a Barcelona, on compagina la composició amb la pedagogia.[1] Va iniciar la seva formació al seu país natal, estudiant violí i oboè al Conservatori Nacional, i composició amb Gustavo Becerra-Schmidt a la Facultad de Artes Musicales y de la Representación de la Universidad de Chile on es llicencià en composició.[2] A més a més de música, també va realitzar estudis inicials d'enginyeria, la qual cosa ajuda a explicar el seu interès primerenc per la música electroacústica i per la composició amb algoritmes, així com els seus estudis com a instrumentista de violí, viola i oboè, ajuden a entendre el seu interès per la recerca en noves tècniques d'execució instrumental.[3]


Des de 1967 fins a 1970 va ser professor adjunt de la càtedra de música electroacústica de l'Instituto Di Tella (Buenos Aires), posteriorment es desenvolupà com a director del Laboratorio de Sonido y Música Electroacústica del Centro de Investigación en Comunicación Masiva, Arte y Tecnología, de la Municipalidad de Buenos Aires. L'any 1974 s'estableix a Europa i des de l'any 1975 està vinculat amb el Laboratori Phonos, fundat per Andrés Lewin-Richter i Josep Maria Mestres Quadreny.[4][2]



Referències





  1. ↑ Herrera, Sílvia. «Gabriel Brncic. Un primer acercamiento hacia el compositor y maestro chileno en el exilio». Revista musical chilena. [Consulta: 15 abril 2015].


  2. ↑ 2,02,1 «Brncic Isaza, Gabriel». Gran enciclopèdia de la música, 1, 1999 [Consulta: 15 abril 2015].


  3. ↑ «Gabriel Brncic». Altazor. Premio a las Artes Nacionales. [Consulta: 15 abril 2015].


  4. ↑ «El compositor Gabriel Brncic dictará seminario gratuito en la UC». [Consulta: 15 abril 2015].




Enllaços externs




  • Gabriel Brncic. Un primer acercamiento hacia el compositor y maestro chileno en el exilio Inclou el catàleg d'obres

  • Ars sonora: Monográfico Gabriel Brncic I

  • Ars sonora: Monográfico Gabriel Brncic II









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more