Batalla d'Ashta
| Guerra Pindari | |||
|---|---|---|---|
  Batalla d'Ashta Batalla d'Ashta Coord.: 18° 48′ 20″ N, 75° 10′ 22″ E / 18.80556°N,75.17278°E / 18.80556; 75.17278 | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 20 de febrer de 1818 | ||
| Coordenades | 18° 48′ 20″ N, 75° 10′ 22″ E / 18.8056°N,75.1728°E / 18.8056; 75.1728 | ||
| Lloc | Korigaum, prop de Pune, Maharashtra, Índia | ||
| Resultat | Decisiva victòria britànica | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants en cap | |||
| |||
 | |||
Companyia Britànica de les Índies Orientals 
Imperi Maratha Guerres anglomaratha (1775-1818) | |
|---|---|
Primera Guerra Anglomaratha (1775-1783) | |
Wadgaon | |
Segona Guerra Anglomaratha (1803-1805) | |
Angaon - Assaye - Laswari - Poona - Aligarh - 1a Delhi - Gawilghur - Mukandwara - 2ª Delhi - 1ª Deeg - Farrukhabad - 2ª Deeg - Bharatpur | |
Tercera Guerra Anglomaratha (1817-1818) | |
Mahidpur - Koregaon - Ashta |
La batalla d'Ashta fou un combat lliurat prop del poble d'Ashta o Ashti, a Maharashtra a la taluka de Madha, districte de Sholapur, el 20 de febrer de 1818[1] durant la Guerra Pindari entre el general Lionel Smith i les forces del peshwa Baji Rao dirigides pel seu general Gokhale.
Contingut
1 Antecedents
2 La batalla
3 Conseqüències
4 Referències
5 Bibliografia
6 Vegeu també
Antecedents
El 1817 va esclatar la Guerra Pindari i Thomas Hislop rebé el comandament de la força principal britànica, de 5.500 homes, que el 10 de novembre va derrotar als 35.000 homes de Malhar III Rao Holkar a la batalla de Mahidpur el 21 de desembre i va aconseguir la caiguda de les fortaleses frontereres i la rendició de Holkar. Els Peshwa van continuar la guerra i foren derrotats a la batalla de Koregaon,[2] i Baji Rao II va fugir perseguit pels anglesos, acompanyat de Pratap Singh, Raja de Satara,[3] fins que els van encalçar a Ashta, on Bapu Gokhale va esperar als anglesos el 20 de febrer de 1818 mentre Baji Rao seguia endavant.[4]
La batalla
Bapu Gokhale tenia prop de 10.000 cavalls i Smith dos esquadrons del 22e Regiment de dragons que estaven al centre, el setè regiment de cavalleria lleugera a la dreta i el segon regiment de cavalleria lleugera a l'esquerra. Els maratha van aguantar la càrrega britànica i van poder encerclar la dreta britànica, que va haver de rebre suport del centre, i finalment el 22e va trencar la línia enemiga.[5]
Conseqüències
El maratha Baji Rao II fou finalment derrotat i Pratap Singh, el raja Satara fou alliberat de la tutela dels marathes.[5]
Referències
↑ The United Service Journal (en anglès). H. Colburn, 1837, p. 564.
↑ Tarique, Mohammad. Modern Indian History (en anglès). Tata McGraw-Hill Education, 2008, p. 1.16. ISBN 0070660301.
↑ Duff, James Grant. A History of the Mahrattas (en anglès). vol.2. H. Milford, 1921, p. 487.
↑ Naravane, M. S.. Battles of the Honourable East India Company (en anglès). APH Publishing, 2006, p. 85. ISBN 813130034X.
↑ 5,05,1 THE GENTLEMAN'S MAGAZINE: AND HISTORICAL CHRONICLE. FROM JULY TO DECEMBER,1818 (en anglès), 1818, p. 72.
Bibliografia
Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908.
Vegeu també
- Llac d'Ashta
