Ngtjyty

Ordona
Localització
41° 19′ 00″ N, 15° 38′ 00″ E / 41.316666666667°N,15.633333333333°E / 41.316666666667; 15.633333333333
Estat	Itàlia
Regió	Pulla
Província	Província de Foggia
Capital	Ordona
Població
Total	2.833 (2017)
• Densitat	71,59 hab/km²
Geografia
Superfície	39,57 km²
Altitud	120 m
Limita amb	Ascoli Satriano Foggia Orta Nova Cerignola Carapelle Stornara
Identificador descriptiu
Codi postal	71040
Fus horari	UTC+01:00 UTC+02:00
Prefix telefònic	0885
Identificador ISTAT	071063
Codi del cadastre d'Itàlia	M266
Altres
Lloc web	Pàgina de l'Ajuntament

Ordona és un municipi italià, situat a la regió de Pulla i a la província de Foggia. L'any 2009 tenia 2.656 habitants. Limita amb els municipis d'Ascoli Satriano, Carapelle, Foggia, Orta Nova i Cerignola.

Es troba 20 kilòmetres al sud de Foggia i dins la línia ferroviària Foggia-Potenza, situat als turons de Tavoliere, on hi ha els jaciments de l'antiga Herdònia.

Història

Època Romana

Prop de la ciutat romana d'Herdònia es van lliurar dues grans batalles entre els romans i les tropes cartagineses d'Aníbal els anys 212 aC i 210 aC, durant la Segona Guerra Púnica.

Aníbal, que en aquells moments dominava el territori entre les actuals Pulla i Campània, després d'aconseguir vèncer als romans a Cannes (216 aC) i Herdonea (212 aC), el 211 aC va intentar sense èxit moure les seves tropes per a setjar Roma.^[1]

Per la seva lleialtat a la República de Roma i oposició a Cartago,^[2][3] Herdònia va ser cremada i destruïda per ordres d'Aníbal després de la Segona Batalla (210 aC).

Només després de 89 aC va ser refundada com a municipi de Roma.^[4]

La ciutat conegué la seva màxima esplendor i prosperitat durant l'Imperi romà gràcies a la construcció de la via Trajana i de la successiva via Herdonitana (que la comunicava amb Venosa). Entre els segles I i IV dC Herdonia esdevé un gran centre de trànsit i de comerç del blat del Tavoliere.^[4][5]

Com a testimoni d'això encara avui es troben les restes del nucli neuràlgic de la ciutat romana: les ruïnes del Fòrum, de la basílica, de l'amfiteatre, del mercat (macellum), de les termes, de les tavernes i de nombrosos magatzems de dipòsit del gran (les horrae) al llarg de la via Trajana.^[6]

Després del terratrèmol que el 346 dC va sacsejar Irpinia i Sannio i que l'afectà en part, molts edificis ja no foren restaurats i i foren reconvertits en altres ússos: així, el centre de la ciutat es va traslladar del fòrum a les zones veïnes a la via Trajana.^[4][5]

Dels segles V a VII la ciutat restà com a centre de menor importància, com ho mostren les troballes d'aquest període.

Edat mitjana

Amb l'arribada del cristianisme a Itàlia hi ha el testimoni a Herdònia de la presència de dos màrtirs d'Àfrica del Nord, els sants Donat i Fèlix.^[7] Immediatament després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, les fonts l'acrediten com a seu episcopal. Així va romandre durant molt de temps sota la protecció d'un bisbe, una figura administrativa de referència per als nous governants de l'època i que compensà pel prestigi, aleshores perdut, de la civitas romana.^[8]

Durant l'Edat Mitjana va rebre diferents noms (Aerdonia, Erdonia, Ardonia, Ardona, o Herdoniae), segons es desprèn dels nombrosos documents medievals i del segle XVIII.^[9][10][11]

Sembla que va sobreviure als atacs dels ostrogots de Totila (segle VI) i a la invasió de l'emperador bizantí Constant II, i durant el segle VII s'enfrontaren als llombards de la Capitanata.^[12][13][14]

La difícil situació política i econòmica medieval va transformar la vila, de manera que va tenir un caràcter més rural. Això va donar lloc a la dispersió parcial de la població^[15] des del centre cap a la rodalia. Moltes de les estructures romanes, com tavernes i termes^[15] van ser reconvertides entre els segles VI i VII amb finalitats residencials, mentre que l'amfiteatre va ser ocupat pel cementiri.^[16]

Al final de l'alta edat mitjana la ciutat es va reduir encara més, i el seu territori fou invadit pels boscos i camps de conreu. Durant el període de Frederic II es va revisar una construcció religiosa normanda del XI (castellum^[17]) i reconvertida en domus imperial. Això va permetre una repoblació parcial del territori. La vila medieval d'Herdònia fou abandonada definitivament entre els segles XIV-XV.

L'actual Ordona

Entre els segles XVII i XVIII començà el reassentament de l'actual ciutat a una zona contigua a l'antiga ciutat. Sobre el lloc que naixerà l'actual ciutat d'Ordona es va crear una hisenda agrícola dels jesuïtes i posteriorment una de les colònies conegudes com a Cinc indrets reials impulsades per Ferran IV de Borbó per a repoblar els turons meridionals.

Evolució demogràfica

Administració

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ordona

• 
  (italià) Notícies dels jaciments de la vila a la Universitat de Foggia
  


• 
  (italià) Fotografies de la vila dels jaciments arqueològics
  


• 
  (italià) Fotografies d'Ordona
  


• 
  (italià) La qüestió no resolta de les excavacions arqueològiques
  


• 
  (italià) Per saber-ne més: el llibre Herdonia de Joseph Mertens i Giuliano Volpe
  


• 
  (italià) La mort de l'arqueòleg Joseph Mertens: el record del seu col·lega i amic Giuliano Volpe
  


• 
  (italià) Com arribar a les excavacions arqueològiques d'Ordona
  


• 
  (italià) Resum sobre la ciutat romana d'Herdonia, amb la cronologia de les construccions fetes entre els segles III aC i II dC